El joc del color de Rafael Armengol
Art per a comprendre com l’ull humà veu la llum
Comprendre i plasmar la configuració de la imatge dels mass media ha estat des de fa dècades un dels motius de l’artista valencià Rafael Armengol (Benimodo, 1940). Ahir dijous 12 d’abril, el pintor inaugurava al Claustre de la Nau de la Universitat de València la instal·lació «El joc del color», que va un pas més enllà en aquesta anàlisi de la llum i el color mitjançant l’art.
La intervenció del Claustre modifica completament una de les seues façanes, però alhora altera tot l’espai. D’una banda, a la planta inferior, entre les columnes s’han col·locat set panells de metacrilat cadascun dels quals juga amb els tres colors primaris de la llum: roig, blau i verd. Les diferents combinacions permeten que la visió del claustre a través de cada panell siga completament distinta. D’altra banda, els tres mosaics situats a la part superior compostos per tessel·les de diferents mides juguen amb la nostra percepció de la llum i la forma. Tots tres representen el rostre de la Jove amb mandolina, una de les obres de l’artista renaixentista Giambattista Tiepolo.
«La intervenció del Claustre modifica completament una de les seues façanes, però alhora altera tot l’espai»
L’«armengolització» del Claustre —en paraules de Martí Domínguez, comissari de l’exposició— es completa amb dos llenços de la figura de Joan Lluís Vives, basats al seu torn en l’estàtua de Josep Aixa que presideix el cor de la Nau. Tal com les obres que componen l’exposició «Parelles de Tiepolo» de Rafael Armengol, exhibida actualment a la Sala Martínez Guerricabeitia de la Nau, en aquestes dues peces la imatge de Vives queda des/composta mitjançant un joc de línies que evoca la composició de la imatge digital. Tant les dues obres com la intervenció en el Claustre serveixen d’homenatge a l’humanista valencià, un homenatge més que necessari segons Martí Domínguez, que compara Vives amb l’astrònom italià Giordano Bruno, tant per les contribucions al coneixement humà com per les represàlies que ambdós van patir per part dels sistemes inquisitorials de l’època.
Des de Mètode, hem volgut parlar amb Rafael Armengol i Martí Domínguez per apropar-nos més a les vicissituds d’aquesta exposició, però també amb Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, i Augusto Beléndez, catedràtic de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant. Tots dos ens ajuden a entendre des de la ciència el joc de llum i color portat a terme per l’artista de Benimodo.
