Entrevista a Carolina Moreno

«A Espanya no hi ha una percepció positiva de la ciència»

Catedràtica de Periodisme de la Universitat de València

Carolina Moreno Castro és catedràtica de Periodisme de la Universitat de València, on imparteix periodisme científic i desenvolupa la seua activitat d’investigació en el camp de la comunicació de la ciència, a través del grup ScienceFlows del qual és investigadora principal. Actualment, a més, dirigeix CONCISE, un projecte d’investigació europeu dotat amb 1,2 milions d’euros i que reuneix a participants de diferents institucions de cinc països. L’objectiu, analitzar el paper de la comunicació sobre la percepció i les creences científiques de la ciutadania de la Unió Europea. Un projecte ambiciós per al qual s’entrevistaran 500 ciutadans europeus d’Espanya, Itàlia, Portugal, Polònia i Eslovàquia.

La professora Moreno es mostra entusiasmada amb el projecte, del qual espera extraure conclusions que puguen millorar la comunicació de la ciència. Els diferents grups de discussió tindran lloc entre setembre i novembre d’aquest any a Lisboa, València, Vicenza, Trnava i Lodz. En ells, els participants donaran la seua opinió sobre cinc temàtiques científiques que generen controvèrsia en diferents sectors de la societat: vacunes, canvi climàtic, teràpies complementàries i organismes genèticament modificats. Ens reunim amb Carolina Moreno al seu despatx de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació per a parlar de la investigació que estan a punt d’emprendre i de la seva pròpia visió de la percepció social de la ciència.

El projecte CONCISE se centra en com la ciutadania percep la ciència. Abans de començar amb la investigació, com valora vostè la percepció de la ciència per part de la ciutadania?

És una qüestió bastant complexa, perquè està molt modulada per diferents aspectes. Podem dir que a Espanya la majoria dels ciutadans té una percepció positiva de la ciència? Doncs en general no. Però no per una reacció contrària a la ciència, sinó per una falta de cultura científica. La sensació que tinc, després de vint anys de treball en aquest camp, és que a Espanya no hi ha hagut una reflexió sobre aquest tema.

Què influeix en la percepció que la ciutadania té de la ciència?

Jo em qüestione permanentment en quin grau influeixen els diferents actors en aquesta percepció. És a dir, si el ciutadà antivacunes està més influït pels mitjans, per una situació familiar, per les seues vinculacions religioses o polítiques… Cal pensar que els paquets polítics estan molt definits i cohesionats. Per exemple, és difícil pensar en algú que siga vegà i pro-taurí. I també hi ha un element decisiu, que és l’educatiu. Però a aquesta pregunta sobre què influeix en la nostra percepció, encara no puc respondre, ni tan sols com a opinió, perquè no la tinc configurada, i per a això hem sol·licitat el projecte. De fet, ens basem en aquesta pregunta gairebé existencial: què és el que està influint? Es parla molt de l’impacte dels mitjans de comunicació, però ja s’ha vist en diverses enquestes últimament que enfront de determinades temàtiques, als ciutadans els influeix més el seu cercle de relacions properes: la seua parella, la seua família, els seus amics…

Foto: Andrea Casas

Més que els missatges que puga rebre a través dels mitjans de comunicació?

Clar. Cal pensar a més que al cap i a la fi les xarxes socials funcionen un poc com bombolles. A tu t’arriben els tuits d’aquelles persones del teu cercle. Si jo com a investigadora de la Universitat de València em deixe arrossegar per tot el meu cercle, la pròpia Mètode, l’Institut d’Història de la Ciència, la Càtedra de Divulgació de la Ciència…, en el fons el que estic creant és també una bombolla. A mi mai m’ha arribat un tuit d’algú que tinga a veure amb un partit totalment antagònic a les meues idees.

En el projecte CONCISE realitzaran 500 entrevistes a persones de diferents països, què és el que volen esbrinar a través d’aquesta investigació?

El que pretenem és veure com s’han configurat les creences i percepcions dels ciutadans europeus sobre quatre temes concrets de ciència, a través de grups de discussió de cinc persones. Es tracta d’una metodologia qualitativa interessant perquè ens permetrà valorar les reaccions dels participants davant de diferents postures. Segurament qui està molt a favor d’alguna cosa, o molt en contra, radicalitzarà més el seu punt de vista i tractarà de defensar la seua opinió enfront de postures contràries a la seua.

Els temes que aneu a tractar són qüestions científiques que provoquen certa polèmica en la societat. Per què heu triat aquests quatre en concret?

Volíem agafar temes de controvèrsia científica perquè ens interessava que foren temes amb aquest valor afegit. Són temes molt vinculats a l’agenda política, a la salut pública… Qüestions sobre les quals segurament hi haurà una idea configurada en relació a la presa de decisions en la seua vida quotidiana. Una altra qüestió que ens interessa i que mesurarem és quantes persones fan referència a termes com evidència científica, mètode científic, producció científica

És una forma d’avaluar la cultura científica a la qual feia referència al principi de l’entrevista?

I a més podrem saber si aquestes persones són persones universitàries o no, si són ciutadans millor o pitjor informats… Podrem saber moltes qüestions.

Quan parlem de cultura científica, a què ens referim exactament?

Quan algú parla de cultura general tothom entén que has de saber de literatura, d’història, de geografia… No obstant això, s’elimina la part de la ciència. Però aquesta forma part del procés cultural. A Espanya concretament, la cultura científica de la població general és paupèrrima, però no per una qüestió d’incultura. Et pots trobar amb gent molt erudita però que no té cap formació científica. Les polítiques educatives no han comptat amb dissenys científics clars, com sí ha ocorregut a altres països. I després també té a veure amb la pròpia història. A Espanya hi ha hagut una falta de cura pel patrimoni científic.

En el projecte han aglutinat investigadors de cinc països. M’ha dit que no li agrada parlar sense dades, però, esperen trobar diferències entre aquests països?

En aquest sentit no tenim prejudicis. Sabem que en el cas de les vacunes a Itàlia hi està havent ara un debat important, però no tenim molts apriorismes. El projecte porta en el títol percepció i creences, però anem buscant també actituds, coneixement, interès…

L’auge del moviment antivacunes a certs països, no és una contradicció en un moment en el qual tenim més coneixement i informació científica?

Comentaré una cosa que potser, escrita en una entrevista, siga bastant polèmica. És obvi que tant les vacunes, com els antibiòtics, com la higiene, han fet que la medicina avance i que millore la qualitat de vida i les expectatives de les persones. Però d’altra banda, les controvèrsies científiques que es traslladen a la societat no naixen en la societat. Quan arriben a la societat és perquè hi ha hagut també debat en la comunitat científica, i em referisc al fet que precisament des de les institucions o fins i tot des de molts àmbits com la biologia, la medicina i la química, se sol enviar missatges de vegades divergents. Jo he conegut biòlegs moleculars absolutament reaccionaris amb la inferència en l’ADN. No tothom es posiciona de la mateixa forma dins d’una mateixa comunitat.

Foto: Andrea Casas

Però en ocasions no hi ha tal controvèrsia científica, o hi ha algun fet puntual, però que queda en l’imaginari col·lectiu. Com el cas de la relació de les vacunes i l’autisme, o els interessos econòmics o polítics que s’han encarregat de difondre el dubte sobre el canvi climàtic a través dels mitjans de comunicació.

Jo crec que estem sobrevalorant el paper dels mitjans, perquè, quantes persones llegeixen diàriament? Cada vegada menys. Quantes veuen els informatius? Quines notícies ens arriben? Al final estàs dins la bombolla de les teues xarxes socials des d’on llegeixes els titulars de les notícies. A Espanya no hi ha moviment antivacunes, el que hi ha són casos puntuals (que de fet es veuen ampliats pels mitjans). És precisament a aquells llocs on la formació en cultura científica és major o són societats més avançades en tots els indicadors, com pot ser el model escandinau, on trobem persones amb més reacció en contra.

En un estudi que va publicar fa uns mesos dibuixava el perfil d’usuari de les teràpies alternatives com el d’una dona amb estudis universitaris i poder adquisitiu. A què es deu això?

En el cas del perfil mitjà de ciutadà a Espanya, amb estudis secundaris i un treball en el sector serveis, la majoria de persones confia 100 % en el seu metge. Qui és més procliu a posar peròs o a buscar informació a part? Els qui tenen més formació i més temps, i accedeixen a més a informació de qualitat. Començant per l’homeopatia, si cobres el salari mínim no et compraràs un xarop homeopàtic que val 22 €. Et compres el finançat que val un euro. En aquest sentit, en els diferents grups de discussió veurem com es posicionen els ciutadans en cadascuna de les temàtiques.

Un dels objectius de l’estudi també és perfilar un estàndard d’indicadors per a millorar la comunicació científica.

Ara mateix té més impacte la sèrie The Big Bang Theory que una notícia en els mitjans. A través dels grups de discussió podrem veure si aquestes persones s’estan informant a través dels mitjans o no, si veuen programes específics, si escolten podcasts, si s’informen a través de Facebook… La nostra idea és saber què podem fer perquè la informació científica arribe per altres canals diferents als habituals.

El que sí és cert és que cada vegada sembla que hi ha més interès per part de les pròpies institucions per divulgar. No obstant això, l’investigador Massimiano Bucchi advertia, en l’entrevista que vostè li va fer per a Mètode juntament amb Susanna Ligero, de que correm el perill de divulgar només per als ja convençuts. Està d’acord amb aquesta afirmació?

Amb Massimiano Bucchi he parlat moltes vegades sobre això, i tenim la sensació que estem fent el mateix de sempre per als mateixos de sempre. Estem tractant de millorar la divulgació en el mateix sentit en el qual ho hem fet sempre i per a les mateixes persones, però no aconseguim involucrar a nou públic. Projectes com aquest ens ajudaran a saber què hi ha en el fons de la concepció sobre ciència dels ciutadans europeus i com es configura.

© Mètode 2019

Cap de redacció de la revista Mètode.