Entrevista a Dominik Weiss

La geoquímica del nostre entorn

Investigador en geoquímica i professor de Geoquímica Mediambiental a l'Imperial College (Londres).

Dominik Weiss

Després de treballar a Novartis i la Universitat de Basilea, Dominik Weiss es va unir l’any 2000 a l’Imperial College de Londres, una de les institucions de recerca més prestigioses a escala mundial, on desenvolupa el seu treball com a investigador en geoquímica i com a professor de Geoquímica Mediambiental. Aquesta entrevista ha sigut realitzada amb motiu del Simposi Internacional de Metalls Complexos ISMEC 2022.

Vostè està interessat en la química relacionada amb el medi ambient i, en particular, en la implicació dels metalls traça en l’entorn. Pot parlar-nos d’aquests metalls?

Els metalls traça són uns metalls que es troben en baixes concentracions al medi ambient, però que, tot i això, són importants perquè, d’una banda, poden ser agents contaminants –com l’urani o el plom– però, d’una altra, també poden ser beneficiosos per a la nostra salut –com és el cas del zinc o el ferro.

Molts d’aquests metalls tenen una forta implicació a la nostra vida diària.

Exacte. Per tornar al tema sobre els agents contaminants: una de les àrees en què estem interessats és entendre d’on ve el plom que hi ha a l’atmosfera. Com tots sabem, el plom és un element particularment tòxic, especialment per al desenvolupament del cervell, i particularment en el cas dels xiquets. És per això que resulten preocupants els nivells relativament elevats d’aquest metall que hi ha a l’atmosfera. Nosaltres provem d’identificar les principals fonts d’on procedeix el plom per facilitar la implementació de les polítiques necessàries per a eliminar-les. I, d’altra banda, en l’àmbit dels nutrients, també treballem amb zinc i ferro, metalls necessaris per al creixement de plantes i microorganismes. Nosaltres analitzem el mecanisme de les plantes per a adquirir aquests metalls. Sabem, per exemple, que algunes plantes són capaces de prendre zinc tot i quan aquest es troba en una concentració extremadament menuda al sòl; el problema és que no coneguem el mecanisme concret pel qual són capaces de fer-ho. Si el coneguérem, podríem desenvolupar fertilitzants per a ajudar-les en aquesta tasca.

Parlant del zinc, quina és la importància d’aquest metall per a la salut?

L’arròs i molts altres tipus de cereals no creixen de forma prou eficient si hi ha un dèficit de zinc o ferro en la terra. Aquest dèficit no només comporta una reducció de la producció de cereals sinó que en aquells països en què la població depèn per complet d’aquests aliments per a la ingesta de zinc o de ferro, el seu dèficit al sòl deriva en malnutrició. Així, hem estimat que al voltant de 200 milions de xiquets pateixen una ingesta insuficient de zinc, amb la consegüent aparició de problemes relacionats amb el creixement i el desenvolupament. Evidentment, açò afecta particularment els països més pobres, donat que als països rics podem prendre complements o completar la ingesta amb altres aliments rics en aquests metalls.

Com ens beneficia entendre la química d’aquests metalls?

En el moment en què entenem com les plantes són capaces de prendre aquests metalls de la terra podem també sintetitzar molècules que hi interaccionen, i estabilitzar així les formes en què poden ser absorbits.

Ens podria explicar alguna de les línies de recerca que està portant a terme en l’actualitat?

Un dels últims treballs que hem dut a terme se centra en l’estudi del plom que hi ha a l’atmosfera de Londres. Així, hem trobat que aproximadament el 40 % d’aquest plom prové de les restes del que s’hi va dipositar fa quasi trenta anys, provinent de la gasolina dels motors dels vehicles de combustió. D’aquesta forma, hem mostrat que el plom es manté a l’atmosfera, és a dir, és reciclat. Això és un gran problema perquè encara que hàgem reduït l’emissió de metalls a l’atmosfera, aquests continuen al nostre voltant durant llargs períodes de temps.

© Mètode 2023

Investigador postdoctoral de química supramolecular de la Universitat de València. Ha estat el guanyador del XXVI Premi Europeu de Divulgació Científica – Estudi General, amb l’obra L’oxigen: Història íntima d’una molècula corrent, recentment publicada per Bromera i Publicacions de la Universitat de València.