Entrevista a Pablo García-Salinas
«Un oceà sense taurons és molt més perillós»
Biòleg i investigador de la Fundació Oceanogràfic, l'associació LAMNA i la Universitat Politècnica de València
Els taurons són uns dels vertebrats més amenaçats del planeta, solament per darrere dels amfibis. El canvi climàtic, la sobrepesca i una legislació feble estan contribuint a posar en perill l’existència d’aquests animals. La desaparició de les diferents espècies de taurons no solament afecta la pèrdua de pesqueres comercials, sinó també al debilitament d’ecosistemes com els esculls de coral. Amb l’objectiu de tractar la urgent conservació de taurons, rajades i quimeres, centenars d’experts s’han reunit aquesta setmana a l’Oceanogràfic de València al congrés Sharks International, que per primera vegada se celebra a Europa. Parlem amb Pablo García-Salinas, biòleg i investigador a la Fundació Oceanogràfic, l’associació LAMNA i la Universitat Politècnica de València, i un dels organitzadors de la trobada.
Què podem trobar al congrés Sharks International?
En aquest congrés hem aconseguit reunir a alguns dels millors especialistes en la investigació, comunicació i gestió política dels taurons del món. El nostre objectiu és establir xarxes fortes que permeten que la nostra comunitat tinga més força a l’hora d’avançar en la conservació d’aquests animals.
Quin paper ha tingut l’Oceanogràfic en la seua gestió i organització?
L’Oceanogràfic ens ha servit com a casa. Per a celebrar el Sharks International ens hem juntat tres associacions: LAMNA, que treballa amb taurons i rajades a la Comunitat Valenciana; Submon, un grup a escala estatal i, per últim, Shark Trust, del Regne Unit, un dels referents mundials quant a conservació d’aquestes espècies. Els tres som els amfitrions i gràcies a l’Oceanogràfic tenim un lloc on rebre als ponents. A més, en els últims anys l’Oceanogràfic s’ha convertit en un motor en la promoció de la conservació, investigació i divulgació. S’estan fent molts projectes per a aconseguir protegir no solament als taurons, sinó a moltes altres espècies. Som molt més que el típic aquari a què vens a veure animals. Volem ser actius en la conservació d’aquests animals.
A més d’aquest congrés, pot destacar algun altre projecte actual que estiga treballant per a la protecció dels taurons?
D’ací a poc temps se celebra a Panamà la reunió de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). En aquesta reunió s’abordarà si s’inclouen o no algunes espècies de taurons als seus apèndixs. Si s’aprova, seria molt important, ja que quedarien protegits i evitaria que els animals capturats en un país puguen ser venuts a uns altres. Per a nosaltres, aconseguir incloure alguna de les espècies als catàlegs de CITES seria una xicoteta victòria.
És la primera vegada que el congrés se celebra a Espanya. Com es va prendre la decisió de fer-lo ací, concretament a València?
Sharks International s’ha anat celebrant cada cert temps en diferents llocs del món, perquè la idea és que en celebrar-lo cada vegada en un continent diferent sempre puga acudir gent de països diferents dels habituals, o donar l’oportunitat a alumnat amb menys recursos per a poder presentar les seues investigacions sense haver de viatjar a grans congressos a l’altra part del món. Per aquest motiu, es va celebrar per primera vegada a Austràlia, després a Sud-àfrica i per últim a Brasil. I ara ens quedava Àsia, Nord-amèrica i Europa, així que el comité va decidir que es fera a Europa. I per què a Espanya i a València? Per diversos motius. En primer lloc, València està al costat del Mediterrani, que és un mar molt castigat per a aquests animals. Es tracta d’un punt que conté molta biodiversitat de taurons i rajades, però hi ha una pressió molt important sobre ells. I més generalment, es va elegir Espanya perquè actualment és el principal motor de la Unió Europea quant a sobrepesca d’aquests animals. Espanya sempre està al «top 3» de països que lideren el rànquing d’exportadors, és a dir, que pesquen i exporten productes derivats del tauró.
Com ha comentat, aquesta és una zona doblement castigada. Afecta també l’augment de la temperatura de l’aigua a causa del canvi climàtic?
Encara no sabem exactament si la temperatura de l’aigua afecta els taurons. És un dels aspectes que s’està començant a estudiar i que s’exposaran al congrés. S’estan reunint grups d’experts per a analitzar exactament com el canvi climàtic afecta aquests animals. Una de les hipòtesis que es pensa és que pot ser que l’augment de les temperatures no afecte els taurons, perquè poden aguantar bé, però sí a les seues preses. I aquest tipus de variacions en la distribució i presència de les preses sí que pot afectar i amenaçar les poblacions de taurons.
Pensa que la legislació relacionada amb la pesca dels taurons hauria de reformar-se?
Aquest és un dels objectius que hem d’assolir. Necessitem, primer, comptar amb informació potent i de bona qualitat per poder analitzar si necessitem prendre mesures en l’àmbit de la legislació o no, perquè tot i que en el cas d’algunes espècies sí que ho tenim molt clar, per a altres encara no tenim prou informació per a fer pressió.
A quines amenaces s’enfronten els taurons en l’àmbit mundial?
La principal amenaça, sense cap mena de dubte, és la sobrepesca. És el motor principal darrere de la seua desaparició, ja siga pesca exclusivament dirigida a obtindre aquests animals o una pesca accessòria, que és el gran problema. Molts taurons es capturen de manera accidental, sense intenció per part dels pescadors, però es capturen igualment. D’altra banda, és cert que avui dia hi ha llocs al món, sobretot alguns desfavorits, on la carn de tauró és necessària per a la supervivència de les comunitats. Hi ha un equilibri molt inestable entre les diferents àrees del món i els distints actors que intervenen en la pesca.
Es tracta, per tant, d’una qüestió amb molts matisos. Quina pensa que seria la millor manera d’actuar per a la conservació de les diferents espècies de taurons?
El principal per a qualsevol tema de conservació d’aquestes característiques és que el consumidor estiga informat. La ciutadania ha de saber que la mussola, el caçó, la tintorera i altres peixos són noms diferents per a taurons. Fa molt de temps que estem menjant aquests animals. I no solament en plats tradicionals: amb les restes d’aquestes espècies es fan farines de peix, que s’utilitzen per a alimentar a altres animals. Es fa menjar per a mascotes, suplements de col·lagen per a esportistes, cosmètics… Estem consumint derivats del tauró sense ser-ne conscients. Educar la ciutadania en aquest sentit és un altre dels papers clau que pot jugar l’Oceanogràfic, per aconseguir que el públic entenga el que està passant amb els taurons i el que això implica. Les xifres són aclaparadores, estem parlant de cent milions de taurons capturats a l’any, uns 180 per minut. El problema és que els nombres moltes vegades sonen massa impersonals, i no s’arriba a apreciar la gravetat de la situació, que és molt crítica per a algunes espècies. Hem de tindre en compte que un oceà sense taurons i rajades és molt més perillós, està totalment desequilibrat, i això ens afecta de manera directa. Encara que fora per un acte completa i absolutament egoista, hauríem de protegir aquests animals.