Entrevista a Richard Stallman

«La universitat ha de posicionar-se en contra del programari privatiu»

Fundador i activista del moviment pel programari lliure

Richard Stallman

Richard Matthew Stallman és conegut en el món de la informàtica per ser el fundador del moviment del programari lliure, i s’autodefineix com «un desenvolupador de programari i un activista de la llibertat del programari». Stallman va tenir en la dècada dels vuitanta la visió d’imaginar el concepte de programari lliure i va ser l’impulsor d’aquesta idea. La seua activitat es va iniciar l’any 1983 amb el desenvolupament del projecte GNU que donaria lloc, a la fi de la dècada, al primer sistema operatiu completament lliure. L’any 1985 va promoure la fundació de la Free Software Foundation1, una organització sense ànim de lucre amb la missió d’afavorir la llibertat dels usuaris d’ordinador i promocionar el programari i la documentació gratuïta. Aquesta organització va impulsar la creació de comunitats de desenvolupament de programari tot aprofitant les oportunitats que oferia Internet.

Amb motiu de la celebració dels 25 anys dels estudis d’enginyeria a la Universitat de València, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria va organitzar el passat 27 de novembre una conferència del guru Richard Stallman sobre «Programari lliure en l’Ètica i en la Pràctica», en col·laboració amb la Unitat de Cultura Científica de la Universitat de València, la Cooperativa OpenXarxes i l’Associació GNU/Linux València.

En la seua conferència, Stallman va fer una defensa a ultrança del programari lliure com a única forma de respectar la llibertat de l’usuari, de garantir la seua privadesa, i d’evitar les temptacions de control i espionatge per part d’organitzacions i estats. Es va mostrar emfàtic i categòric en els seus postulats, va posar exemples de males pràctiques en el programari privatiu, i va fer proselitisme de la seua causa amb algunes escenes hilarants com en la subhasta d’un nyu de peluix, o disfressat de Sant Ignucius per a predicar les bondats del programari lliure. Tal com sol passar amb les figures mediàtiques, va captivar un auditori replet i va tenir una cua de fans per fer preguntes i fotos.

No vam voler perdre l’oportunitat de fer una entrevista personal a Richard per a, més enllà dels seus postulats generals sobre el programari lliure, poder conèixer les seues opinions sobre alguns temes d’actualitat com la ciberseguretat, el big data o la protecció de dades.

En una institució universitària, com aquesta, amb més de 60.000 professors i alumnes que empren, a títol particular, sistemes que s’esforcen a ser incompatibles (per exemple, dispositius Mac), la decisió d’implantar programari lliure sovint genera incomoditats en els usuaris. Pot això derivar en una reticència posterior dels individus cap a l’ús del programari lliure?

Els usuaris de programari privatiu són els que generen les incomoditats, perquè estan fent una cosa nociva. Les seues preferències no importen perquè aquest és un assumpte de justícia i injustícia. Un programa privatiu genera injustícies a les persones que l’empren. Sempre ho fa. Encara que a la gent li agrade, és injust. També és un enemic de l’esperit de l’educació. Qualsevol programa incorpora coneixements: si és lliure, presenta els seus coneixements als estudiants; si és privatiu, amaga els seus coneixements i els denega als estudiants. Un programa lliure dona suport l’educació i un programa privatiu impedeix l’educació. La universitat i qualsevol institució educativa ha de fer costat a la llibertat i a l’educació, és a dir, posar-se en contra del programari privatiu. Si jo fora la rectora, diria que no es pot portar un programa privatiu al campus.

«Un programa privatiu no pot ser legítim perquè sotmet els usuaris al poder del seu amo»

A una universitat que aposta per programari lliure i amb tants usuaris als quals els genera incomoditats l’ús del programari lliure, hi ha alguna forma de «vèncer» aquestes incomoditats? Com convèncer-los de l’ús del programari lliure? En especial, en el cas dels usuaris o estudiants «no tècnics» que no tenen tantes habilitats perquè els resulte còmode l’ús del programari lliure.

Què significa «vèncer les incomoditats»? Incomoditats, per a qui? I, en quina situació? En quin escenari? En el cas de la gent no tècnica, qui troba la incomoditat? Els usuaris de Windows o els de Mac OS? D’acord, llavors és la seua culpa per haver triat un sistema injust. Com convèncer-los? Què faria jo? Els ho diria i seguiria emprant programari lliure i dient, quan trobaren un inconvenient: «És problema de vostè! Si vostè opta per un programa injust, no és el meu problema, però ací tinc la solució: canvie’s a un sistema lliure, a un sistema just». Si no vol fer-ho, no puc forçar-lo, però cal dir que aquest sistema o programa privatiu amb el qual té l’inconvenient és dolent per a tota la societat. És a dir, que hi ha raons més àmplies per deixar d’emprar-lo, ja que està portant el món cap a una mala direcció amb el seu ús d’un sistema privatiu. Llavors, aquest usuari no mereix molta compassió, ni empatia.

Què creu que fa falta per a que, quan el nostre estudiantat isca de la universitat, puga desenvolupar programari lliure de qualitat?

El requisit principal és saber desenvolupar programari bé. Això no es pot ensenyar, depèn d’un talent específic que la majoria no posseeix, només alguns pocs el tenen. Però si es té aquest talent i s’aprèn a programar bé, cosa que generalment s’aconsegueix practicant, i a més, la universitat promou la possibilitat d’aprendre programari lliure, només dependrà d’un mateix desenvolupar programes justos o injustos. Per a això no es requereix saber res més que la injustícia que suposa el programari privatiu. Però perquè la universitat siga un referent real, no és suficient que mostre la seua opció pel programari lliure explicant que rebutja el programari privatiu. Rebutjar-lo sobre el paper no és suficient per demostrar-ho. Per a ensenyar a la gent que alguna cosa és injusta, no és suficient amb dir-ho, cal mostrar que ho dius de debò, i rebutjar-la de la teua vida.

Richard Stallman a la sala Darwin

Cartell de la conferència de Richard Stallman a la Sala Charles Darwin del Campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València, el passat 27 de novembre de 2018.

De la mateixa manera que afirma que el programari lliure dona suport a l’educació, creu que dona suport a un model econòmic més just?

Sí i no. No hi ha un model econòmic per al programari lliure, com no hi ha un model econòmic per a la premsa lliure. Hi ha diversos models econòmics. Però l’economia és un assumpte secundari als drets humans. El programari lliure no contradiu els drets humans, el programari privatiu sí que els contradiu. És injust, no s’hauria de desenvolupar i no hauria d’existir. Llavors, això simplifica l’assumpte perquè s’eliminen moltes qüestions. Si el programari privatiu no fora una injustícia, faria falta investigar quant costa a la societat reemplaçar el programari privatiu per programari lliure, i si val la pena. Podríem pensar que en alguns casos un programari privatiu siga preferible, però mai no ho és, perquè és injust.

«Windows no et dona seguretat cap a Microsoft i Mac OS no et dona seguretat cap a Apple»

Però en la pràctica tenim programari lliure i programari privatiu…

Jo no! Perquè valore bastant la meua llibertat i rebutge els programes privatius. Crec que l’objectiu ha de ser acabar amb els programes privatius. I reconec que el treball durarà anys… duraria anys encara que estiguérem tots a favor de fer-ho. Sé que cal buscar oportunitats per a acabar amb algun programa privatiu, que de vegades no és fàcil d’aconseguir o d’arreglar, però un programa privatiu no pot ser legítim, perquè sotmet els usuaris al poder del seu amo.

Creu que el programari lliure afavoreix que tant homes com dones puguin desenvolupar un bon programari?

No veig que afavorisca a un determinat gènere. Un programa privatiu no permet que ningú, excepte els empleats de la companyia propietària, el desenvolupe. D’aquesta manera, ningú a la universitat pot desenvolupar aquests sistemes. La diferència no es troba en prejudicis o en igualtats entre els gèneres perquè el programari lliure està a favor de tots i el programari privatiu està en contra de tots.

Què opina sobre el creixent interès en el camp de la ciberseguretat?

Crec que s’equivoquen sobre la definició de seguretat. Quan es parla de ciberseguretat, se sol pensar en seguretat cap a tercers. Per contra, el violador més important de la seguretat informàtica és l’amo d’un programa privatiu, ja que ofereix un nivell zero de seguretat cap al seu desenvolupador. Per ser segur, el programa ha de ser lliure perquè, així, els usuaris tenen el control i són capaços de corregir o d’eliminar fallades de seguretat [que els deixin exposats als desenvolupadors]. Amb el programari privatiu no hi ha manera de poder fer això. Per tant, la meua resposta universal sobre aquest tema és: seguretat cap a qui? Windows no et dona seguretat cap a Microsoft. Mac OS no et dona seguretat cap a Apple.

Quins aspectes positius li veu al big data? Com podem beneficiar-nos del tractament massiu de dades i seguir els principis del programari lliure?

Si no són dades personals, pot ser útil. Però, quan es tracta [d’acumular] els moviments, publicacions i accions de les persones, això suposa un gran perill per als drets humans. El que jo propose és legislar per prohibir els sistemes que recullen dades personals. No n’hi ha prou amb advertir de l’ús de les dades personals des de les bases de dades, fa falta prohibir l’acumulació de dades perilloses. Encara que no totes les dades personals siguen perilloses, algunes d’elles sí que ho són; per tant, cal limitar aquestes bases, ja que és impossible garantir que es bloquegen tots els camins que puguen portar a l’abús d’aquesta informació. És impossible evitar, per exemple, que l’estat prenga aquestes dades per abusar d’elles.

Però les bases de dades es poden anonimitzar…

Sí, però és complicat. Les bases de dades, normalment, tenen noms i el que es proposa és anonimitzar les dades per a publicar-les, i això és arriscat. En uns pocs casos és una solució, però cal investigar cada cas per veure què és l’adequat. Perquè, si contenen bastants dades sobre cadascun, es poden des-anonimitzar.

«El gran perill de la intel·ligència artificial és que augmente el poder dels rics»

Creu que les diferents iniciatives a nivell mundial sobre aspectes com l’ètica en la intel·ligència artificial o la intel·ligència artificial responsable (Responsible AI) estan tenint en compte adequadament el programari lliure?

No, però algunes coses no tenen res a veure amb el programari lliure perquè no és l’únic assumpte ètic en la informàtica. El gran perill de la intel·ligència artificial és que augmente el poder dels rics.

Molts dispositius inclouen programari lliure. El manual del meu televisor, d’una coneguda multinacional, per exemple, inclou la llicència GPL (Llicència Pública General de GNU, en les seves sigles en anglès).

Potser sí, potser no. Perquè, per exemple, la GPL en una biblioteca2 informàtica exigeix que els programes que aquesta continga siguen lliures. Però no sabem si és així.

Hi ha cap seguiment des de la FSF respecte a això?

Els posseïdors dels drets haurien de fer aquest seguiment. Seguir els usos indeguts de tots els programes lliures no és treball de la FSF.

I, des de la informació que us arriba, sabeu si es produeixen molts abusos de programari lliure?

Hi ha abusos freqüentment. Però, segurament, no en aquest televisor perquè, si diuen que porta programari GPL, significa que estan parant alguna atenció a l’assumpte. Hi ha fabricants xinesos que no hi paren cap atenció. Per a saber si s’està violant la llicència o no, primer fa falta investigar. El desenvolupador de la biblioteca informàtica sap què fa la seva biblioteca, sap com s’empra, i podria veure el sistema, fins i tot sense el codi font, sabrà si s’està violant la llicència.

Creu que la proliferació de la tecnologia mòbil ha suposat un pas enrere o una oportunitat perduda?

Sí. És horrible, qualsevol telèfon mòbil utilitza programari privatiu per a comunicar-se amb la xarxa de telefonia, i no hi ha una altra manera de fer-ho… Crec que fins i tot les instruccions del processador són secretes. És impossible desenvolupar programari lliure per a aquests processadors. I el programari privatiu conté una porta falsa universal que permet, a qui conega el secret, canviar el programari del teu telèfon a distància quan vulga i, freqüentment, el converteix en dispositiu que escolta tot el temps.

De quina manera el programari lliure podria ajudar a solucionar aquest problema?

Si poguérem escriure programari lliure per a aquests processadors, podríem convertir aquests programes.

«Cal limitar les bases de dades personals, ja que és impossible garantir que bloquegen els camins que puguen portar a l’abús d’aquesta informació»

Aleshores, la utilització de sistemes operatius lliures podria ajudar d’alguna forma en aquest problema?

No és problema del sistema operatiu. Hi ha dos processadors en un telèfon intel·ligent. El processador d’aplicació, en el qual corre el sistema operatiu, en el qual s’executa Android, GNU amb Linux… Però està també el processador de comunicació que executa únicament programari privatiu, per al qual no podem escriure programari. Llavors, en aquest cas, el problema de «seguretat cap a qui» és crucial, perquè teòricament pot oferir certa seguretat cap a algú, però cap al seu desenvolupador, cap.

Llavors, si s’imposara la utilització d’estàndards de maquinari oberts per a aquests processadors…

No parle d’estàndards en aquest context, sinó de formats i protocols, perquè els que empren poden ser estàndards o no; però no importa, perquè inclús els formats i els protocols no estàndards necessitem conèixer-los. Si el programari fora lliure, podríem deduir-los tots.

En els anys noranta, molts dels usuaris de programari lliure érem molt conscients de les motivacions ètiques i filosòfiques del mateix. Creu que actualment hi ha més usuaris de programari lliure que no són tan conscients de, per exemple, les implicacions dels diferents tipus de llicència i de la diferència entre programari lliure i codi obert?

No tinc manera de mesurar aquestes coses. Això requeriria una investigació que no sé fer, ni tinc temps per intentar, i no necessite els resultats. La meua missió no és explicar quanta gent entén [els principis del programari lliure], sinó fer que més gent els entengui.

En quina mesura creu que el moviment del programari lliure depèn de la seua figura? Li preocupa què passarà quan es jubile?

Jo no sóc qui ha de jutjar això encara que, sí, em preocupa. No em jubilaré, quina ximpleria! No tinc ganes de tornar-me inútil, però algun dia no estaré. És important buscar un reemplaçament i tinc una idea… no vull dir més, però sí, és necessari. No crec que el moviment acabe ràpidament sense mi, però farà falta el que fa falta avui dia: més esforç per a difondre els principis del moviment, per a donar un bon exemple. El bon exemple es dona quan un diu: «Si no puc fer això sense programari privatiu, no ho faig». Si algú diu: «Preferisc fer-ho amb programari lliure», és un exemple feble. Perquè si era només una qüestió de preferència, justificar seguir emprant programari privatiu seria molt fàcil. No obstant això, quan algú mostra que no emprarà el programari privatiu perquè és intolerable i injust, és un exemple fort; un exemple contundent.

1 https://www.fsf.org (Tornar al text)

2 Una biblioteca informàtica, en anglès library, fa referència a les biblioteques de programació, conjunts de recursos de programari orientats al desenvolupament de nou programari. (Tornar al text)

© Mètode 2019
Subdirectora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València. Professora titular del Departament d'Informàtica.
Professora titular del Departament d'Informàtica de la Universitat de València.
Coordinador del Grau en Enginyeria Multimèdia de la Universitat de València. Professor contractat doctor del Departament d'Informàtica de la Universitat de València.
Subdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València. Professor titular del Departament d'Informàtica.
Professora del Departament d’Informàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE-UV). Girls4STEM.