Humor i creativitat per a comunicar el canvi climàtic
Maxwell Boykoff aborda les claus per a una comunicació científica innovadora i eficaç en la seua conferència a la Nau
«No hi ha una “fórmula magistral” per a la comunicació del canvi climàtic, sinó moltes fórmules magistrals “personalitzades”». Aquesta va ser la conclusió de la conferència «Creative (Climate) Communications» a càrrec de Maxwell Boykoff, primer ponent del cicle «Els grans reptes de la ciència», organitzat per la revista Mètode i l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, amb què la revista dona el tret d’eixida a les celebracions pel seu número 100. El professor de la Universitat de Colorado-Boulder va compartir amb el públic congregat el passat dijous 28 de febrer a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau la seua experiència comunicant el canvi climàtic des de la innovació, la creativitat i l’humor. El vicerector de Cultura i Esport Antonio Ariño i el vicerector d’Investigació Carlos Hermenegildo van ser els encarregats de donar la benvinguda als assistents a l’acte i posar-lo en context dins de la celebració dels vint anys de la Nau i dels 100 números de la revista Mètode, mentre que la cap de redacció de la revista Anna Mateu va presentar Maxwell Boykoff i la seua trajectòria en la comunicació del canvi climàtic.
Una de les idees principals que va defensar Maxwell Boykoff és la necessitat d’arribar a audiències diferents mitjançant estratègies diferents. En aquest sentit, va assenyalar el desfasament de la teoria del dèficit, que tradicionalment ha considerat que el transvasament d’informació des d’una elit intel·lectual al públic és essencial perquè aquest prenga decisions adequades, però «segur que molts dels que esteu ací esteu molt ben informats sobre el canvi climàtic i, tot i això, incorreu en comportaments contradictoris». Per tant, va emfatitzar que és essencial conèixer els diferents tipus de públic als quals ens dirigim i adaptar-hi el missatge.
Això, però, no vol dir tampoc «rebaixar el nivell» de les explicacions, com, segons Boykoff, massa científics han considerat necessari per a acostar-se al gran públic. El que cal, si de cas, és «pujar el nivell» de sofisticació de la tasca comunicativa, descobrir com potenciar diferents graus de compromís de les audiències amb el clima mitjançant ferramentes creatives i inusitades com l’ús d’imatges o música. El professor Boykoff va citar com a exemple d’aquesta diversitat de formes de comunicar la participació de científics a protestes i manifestacions pel clima al carrer, i l’ús de pancartes i missatges reivindicatius amb un punt d’humor que sovint criden l’atenció i són reproduïts arreu per mitjans i xarxes socials.
Fer comèdia amb el canvi climàtic
Justament l’humor fou una de les ferramentes reivindicades pel professor Boykoff a la seua xarrada: «L’humor no s’ha utilitzat gaire [per a la comunicació científica], però és una gran manera de connectar les idees amb la gent. Entre altres coses, pot trobar escletxes en certs arguments i també revelar veritats», va afirmar, just abans d’introduir la iniciativa «Stand Up for Climate Change» dins del projecte de la Universitat de Colorado «Inside the Green House», del qual el professor Boykoff és codirector. Aquest projecte naix per explorar com «aspectes del canvi climàtic poden ser comunicats a través del teatre, el cine, l’art, l’art performatiu, la televisió», i també per a «avaluar i extraure mètodes efectius per a una comunicació multimodal del clima».
«Una de les idees que va defensar Maxwell Boykoff és la necessitat d’arribar a audiències diferents mitjançant estratègies diferents»
«Stand Up for Climate Change» (títol que fa un joc entre la construcció en anglès stand up for, “alçar-se en defensa d’alguna causa o en pro d’algú”, i el gènere stand-up comedy, consistent en monòlegs humorístics en directe davant del públic a un teatre o un espai d’actuacions) és un concurs de monòlegs d’humor sobre el canvi climàtic enfocat a estudiants del qual s’han celebrat tres edicions des de 2016 i en el qual han participat nou països diferents amb resultats molt interessants sobre com animar el públic a comprometre’s en la lluita contra el canvi climàtic. Com a possibles aspectes negatius, el professor Boykoff va assenyalar que aquesta mena de perfomances podien comportar el sempre considerable risc d’individualitzar massa la qüestió i provocar sensació d’angoixa al públic. No obstant, aquesta mena d’iniciatives ben enfocades poden ajudar a apoderar la gent i que aquesta entenga quines ferramentes té al seu abast per a participar a la causa.
Fórmules adequades per a cada audiència
La comunicació científica, per tant, sempre ha de preocupar-se per «l’audiència i pel temps en què aquesta viu». Així mateix, totes les estratègies que vagen sorgint han de ser contínuament revisades, tal com va insistir Maxwell Boykoff: «Necessitem avaluar de forma constant formes creatives de comunicar el canvi climàtic per a així proveir guies i recursos útils per a moltes audiències». En aquesta línia, el professor Boykoff va aprofitar per a presentar el seu llibre Creative (climate) communications: Pathways for science, policy and society, un recull de «directrius, regles i lliçons» per a una comunicació creativa i efectiva, «transferibles» a estratègies comunicatives per a altres qüestions socials, culturals, polítiques i, per descomptat, científiques.
«La comunicació científica sempre ha de preocupar-se per “l’audiència i pel temps en què aquesta viu”»
Així, va destacar cinc normes fonamentals per a comunicar qualsevol tema relacionat amb la ciència: autenticitat, ambició, rigor, imaginació i valentia. Aquestes normes es transformaven en cinc pautes concretes per a la comunicació del canvi climàtic consistents a, en primer lloc, trobar llocs comuns amb el públic general respecte al canvi climàtic; en segon lloc, emfatitzar com aquest ens afecta ací i ara, en les nostres vides diàries; en tercer lloc, assenyalar com el compromís en la lluita contra el canvi climàtic fa que les nostres vides siguen millors; en quart lloc, apoderar creativament les persones perquè duguen a terme accions significatives pel clima, i, per últim, sempre «pujar el nivell» per a comunicar el canvi climàtic, en lloc de rebaixar-lo. Tot això, però, tractant de no promoure un compromís fonamentalment individual que puga provocar una situació d’estancament o d’immobilisme.
Maxwell Boykoff va concloure la seua xarrada amb un advertiment contra la nostàlgia i la idealització del passat, una opció ben temptadora en els temps que corren. Sobretot, va insistir, cal no constrènyer ni menystenir les noves generacions, que haurien de sentir-se més bé apoderades davant de tots els desafiaments als quals hauran de fer front a curt i mitjà termini: «Hi ha molta faena que fer, però ens hi hem d’endinsar, no romandre estancats», va sentenciar.
