Aquest dissabte s’ha celebrat a València la primera jornada de la Convenció ciutadana sobre salut mental, un projecte impulsat des del comissionat de la Presidència de la Generalitat Valenciana i que busca implicar la societat en el disseny del que serà el Pla Valencià d’Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes addictives.
Les setanta persones participants en la Convenció ciutadana han estat triades per sorteig cívic de manera que representen la diversitat de la població de tot el territori valencià. Aquest grup participarà en quatre jornades al llarg de les pròximes setmanes que els permetran conèixer de primera mà el testimoni tant de persones afectades com de familiars, d’associacions i de veus expertes.
La primera jornada, celebrada aquest dissabte 5 de març al Centre Cultural la Nau de la Universitat de València, ha servit com a inici oficial d’aquest procés que està basat en una metodologia participativa validada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i que, per primera vegada, s’aplica al tema de la salut mental.
El comissionat de la Presidència de la Generalitat per a la Salut Mental, Rafael Tabarés, va donar la benvinguda als presents i va destacar que cal fomentar-hi la participació i reunir en un mateix espai persones no expertes i expertes perquè puguen reflexionar i aportar idees en un procés deliberatiu que pot ser, com en aquest cas, un bon punt de partida. Per la seua banda, la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, va agrair també la implicació ciutadana i va remarcar el compromís de la Universitat de València amb la solució als problemes mentals.
Testimonis en primera persona
Després d’una explicació sobre el funcionament de la jornada, els setanta ciutadans i ciutadanes van començar a treballar i deliberar en grups reduïts. El matí va finalitzar amb les intervencions de persones afectades per trastorns mentals i familiars.
Gonzalo Nielfa, vicepresident de l’Associació per la Salut Integral dels Malalts Mentals (ASIEM), va ser el primer a parlar en aquests espais d’aprenentatge, que es podien seguir en línia per part del públic general. Nielfa va explicar la seua experiència amb el diagnòstic d’esquizofrènia i els ingressos en dos centres de funcionament molt distint, un de més tancat i «amb un personal cremat» i un altre de més obert on bona part dels treballadors «estaven molt implicats i es coordinaven entre ells». També va destacar la importància de les associacions. A ell, reconeix, el moviment associatiu li va aportar, a banda d’amistats, un projecte de vida: «I per a una persona amb un trastorn mental greu és important aconseguir tindre un projecte de vida».
Les intervencions van continuar amb Rosa Bayarri, presidenta de la Federació Salut Mental Comunitat Valenciana, qui va relatar la seua experiència com a germana d’una persona amb trastorns psicòtics i com tota la família es veu afectada davant de situacions tan complexes de gestionar.
Alba Ruipérez va oferir el darrer testimoni del matí i explicà com el seu trastorn de la conducta alimentària desembocà en ansietat, depressió i dos intents de suïcidi. Lamentà la insuficient atenció psicològica rebuda en la salut pública: «Jo també vaig ser tractada una vegada al mes, no arribava ni a una hora. Vaig abandonar. Vaig deixar d’anar. I com jo, molta gent. Ara, per sort, em puc pagar un psicòleg privat, però hi ha persones que no ho poden fer». Alba va comentar que li haguera agradat disposar d’un número de prevenció del suïcidi quan ella estava tan malament i va demanar que el 024 (número que s’instaurarà a partir de maig per a ajudar a persones amb risc de conducta suïcida) es publicite i arribe a molta gent perquè quan una persona no es troba bé no busca informació sinó que li ha d’arribar.
Diàleg amb persones expertes
Després d’un descans i una nova sessió de treball en grups menuts, els setanta representants de la ciutadania van poder escoltar i dialogar amb diverses persones expertes en l’atenció sociosanitària a persones amb trastorns mentals.
José Romeu, psiquiatre i cap de servei de Salut mental del departament de la Ribera, va parlar dels tipus de trastorns mentals (comuns, greus i addiccions) així com la necessitat d’abordar-los amb equips multidisciplinaris i amb la participació dels pacients experts. Va diferenciar també aquests trastorns del malestar emocional, provocat per les dificultats de la vida quotidiana, i per al qual caldria treballar més des de la prevenció, de forma que tots tinguérem eines per a saber-lo gestionar i no acabara medicalitzant-se com s’està fent actualment.
Begoña Bevia, infermera especialitzada en salut mental, va emfatitzar en la distorsió que la societat té normalment de les persones amb trastorns mentals com violentes, incurables, dèbils i incapaces de decidir per si soles. «Tot això genera por i prejudici, que condueix a la discriminació i a l’estigma».
En aquesta línia va insistir María Fuster, advocada especialitzada en salut mental i addicions, qui va destacar que «són persones que conformen un col·lectiu vulnerable, en risc d’exclusió social» i que cal treballar per desjudicialitzar els problemes de les persones amb trastorns mentals i per garantir el seu dret a treballar i a viure de forma independent.
Participació ciutadana
Els setanta ciutadans i ciutadanes van fer preguntes amb força interès a totes les persones que van participar en les diverses sessions sobre molts dels temes abordats durant la jornada. També van anotar dades i van compartir reflexions en veu alta. Les conclusions es recolliran de manera que, al final de les quatre jornades, es presenten propostes a la pregunta plantejada: «Com ha d’abordar-se la salut mental, drogodependències i conductes addictes a la Comunitat Valenciana?». Les propostes aportades per la convenció ciutadana seran supervisades per la comissió de seguiment formada per representants dels grups parlamentaris en les Corts, associacions de malalts i familiars, agents socials, societats científiques i col·legis professionals de l’àmbit de la salut mental. Les jornades continuaran el dissabte 12 de març a Castelló, el 26 de març a Alacant i finalitzaran, de nou a València, el pròxim 2 d’abril.
Més enllà de la seua dimensió biològica, les malalties són també construccions socials. No constitueixen conceptes estàtics sinó que es desenvolupen en un context social. Això fa que la vivència personal de la malaltia vaja normalment lligada a la percepció que la societat té d’aquesta. Si està estigmatitzada, es viurà amb estigma; si està acceptada, es podrà viure amb major acceptació. En aquest sentit, la convenció ciutadana permet no només debatre sinó també reconceptualitzar què entenem per salut mental i com volem, com a societat, abordar aquesta qüestió. No és poca cosa. Com va manifestar Rafael Tabarés en la presentació de la jornada, són temps en què «hi ha necessitat d’inspiració, d’utopia». I potser no hi haja res més inspirador i utòpic en aquests moments que donar la veu i la possibilitat d’influir en les polítiques sobre salut a la ciutadania. La mateixa Alba Ruipérez va comentar en un moment donat: «Si ens fan cas, serà la bomba».
