Un nou Museu d’Història Natural en la Universitat de València
No serà només un lloc expositiu, sinó també un punt on promoure l’aprenentatge, la investigació científica i el diàleg
Només entrar es pot veure com un Tropeognathus, de la família dels pterosaures, vigila des de dalt. Aquest animal de l’era mesozoica, que va ser el primer vertebrat en solcar el cel, planejava sobre la superfície de l’aigua sobrevolant les seues preses per capturar-les des de l’aire. Ara, aproximadament cent milions d’anys més tard, la seua estructura òssia reconstruïda per al Museu d’Història Natural de la Universitat de València, sobrevola els visitants. Amb una aplicació anomenada pterosa VR i unes ulleres que proporcionen al museu, fins i tot se’l pot veure volar.
Aquesta nova construcció de la universitat es va inaugurar el dia 15 de febrer en el Campus de Burjassot. I vol ser, no només un lloc expositiu, sinó també un espai on promoure l’aprenentatge, la investigació científica i el diàleg amb conferències i debats sobre temes científics d’actualitat. Albert Girona Albuixech, secretari autonòmic de cultura i esport, manifestà que «hi ha museus de continent i hi ha museus de contingut» , i amb aquest, que entraria en el segon tipus, volen «transcendir la mera exposició de peces històriques».
«En el museu podem trobar exemplars zoològics, geològics i paleontològics»
En el museu podem trobar exemplars zoològics, geològics i paleontològics. Dels primers destaquen un bon conjunt d’aus taxidermitzades, així com la foca monjo del Mediterrani, que es troba en perill d’extinció. En l’altra sala, dedicada a la geologia i la paleontologia, podem trobar un meteorit anomenat «València», que pesa 33,5 quilograms i es va formar fa 4.600 anys, aproximadament. També hi ha roques i minerals exposats de forma didàctica per entendre a què es destinen aquests materials, així com alguns exemplars de minerals fluorescents. Algunes d’aquestes peces ja formaven part del Museu de Geologia de la UV, i ara s’exposen junt amb els exemplars zoològics en el nou museu.
Aquest espai alberga només una xicoteta part dels fons que posseeix la universitat en matèria d’història natural. En total la institució té 32 col·leccions, i no totes estan obertes al públic. A més, falten molts exemplars que es van perdre per un incendi en l’any 1932, en el que es cremà el museu d’història natural de la segona meitat del segle XIX.
La UV ha comptat amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, de la Secretaria d’Educació i Investigació, així com de la Diputació de València. Jorge Rodríguez Gramage, president de la Diputació, va remarcar la importància de la col·laboració entre institucions per assolir objectius com aquest.
«La UV està a l’espera que l’Ajuntament els cedisca una alqueria al costat del Jardí Botànic per traslladar allí el Museu d’Història Natural»
També va referir-se a la ubicació del museu. Se situa en el carrer Doctor Moliner, en el Campus de Burjassot. Per a Rodríguez és un tret positiu que la cultura es descentralitze i es trasllade als pobles. No obstant això, la Universitat de València està a l’espera que l’Ajuntament els cedisca una alqueria al costat del Jardí Botànic, on es troben els exemplars de plantes i peixos, per traslladar allí el Museu d’Història Natural.
Anna García Forner, directora del museu, va assenyalar la importància de construir un museu accessible per a tothom. Per això, s’ha creat una aplicació, anomenada Cultura Accessible, amb la col·laboració de l’empresa Feedback Cultural, que facilita certs recursos, com ara una audioguia, per a les persones amb diversitat funcional visual. «Volem que el patrimoni científic i cultural de la universitat siga un referent no només per a la comunitat universitària, sinó per a tot el que el vulga conéixer», deia García.