Scott Ratzan inaugura la primera jornada del seminari ‘Comunicar la salut’

Durant tres dies s'analitzen les oportunitats i reptes de la divulgació mèdica

Comunicar_Salut_inauguracio

D’esquerra a dreta: Lucía Sapiña, periodista de Mètode; Luis Moreno, coordinador-gerent de UIMP València; Scott Ratzan, i Martí Domínguez, director de Mètode.

Hui, 6 d’octubre, ha tingut lloc la primera jornada del seminari Comunicar la salut. Oportunitats i reptes de la divulgació mèdica, organitzat per la revista Mètode i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Scott Ratzan, director de Journal of Health Communication, ha estat l’encarregat de la sessió inaugural, després de la presentació de les jornades per part de les entitats organitzadores.

Anna_Veiga

Anna Veiga, durant la seua presentació en el seminari Comunicar la salut.

En aquesta primera jornada, s’ha donat una ampla visió de la situació en què es troba la comunicació de la salut en la societat actual i com ha sigut la seua evolució. Scott Ratzan, convidat excepcional per a introduir el tema, ha explicat els canvis que ha patit la comunicació de la medicina i la salut. Així, ha destacat la gran influència que pot tindre per al benestar de la societat una bona comunicació i la funció  que tenen els mitjans de comunicació en l’alfabetització en salut de la població. Ratzan ha subratllat, també, la importància de l’avaluació dels resultats aconseguits i els reptes futurs en quant a innovació als quals s’enfronta aquesta disciplina. 

Milagros_Perez_Oliva

Milagros Pérez Oliva.

Esteve_Fernandez

Esteve Fernàndez.

A continuació, la periodista d’El País Milagros Pérez Oliva ha donat una visió molt crítica d’una societat que, segons diu, té por del futur i busca acabar amb les dolències creades pel sistema actual. Dolències que són exagerades als mitjans de comunicació, on també s’anuncien les medicines que tenen la suposada solució a aquests problemes. Es genera, per tant, una industria del benestar que aprofita els mitjans de comunicació per expandir-se.  A l’acabar, la periodista ha convidat a fer una reflexió sobre la importància de mostrar la veritat dels fets científics als mitjans de comunicació i no deixar-se arrossegar per altre tipus d’interessos. El torn final de la sessió del matí ha sigut per a Anna Veiga, directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. La seua intervenció s’ha centrat en la visió de la comunicació de la salut i la medicina des del punt de vista d’una investigadora en temes biomèdics. Ha explicat com, des del seu punt de vista, la relació entre periodistes i científics ha anat evolucionant al llarg del temps. Com, al món de la comunicació, han sorgit professionals especialitzats en ciència i salut. No obstant això, també ha sigut crítica amb la manera de tractar als mitjans de comunicació temes que creen certa controvèrsia social, com les cèl·lules mare o la investigació amb embrions, i idees o procediments propis de la pseudociència. La investigadora ha mostrat exemples d’aquesta mala praxis amb notícies de diaris coneguts, encetant un interessant debat amb les persones assistents.

El torn de vesprada s’ha reservat a Esteve Fernàndez, director de la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia i president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. La matèria de la seua ponència és un dels temes que més s’ha tractat als mitjans de comunicació pel que fa a la salut i que més debat ha provocat a nivell popular: el tabac. El doctor Fernàndez ha fet un recorregut històric de la relació entre el tabac i els mitjans de comunicació. Ha mostrat com aquesta relació és fonamental per entendre el seu consum i l’actitud  de la població cap a la popular substància. Fernàndez també ha exposat com els interessos econòmics dels mitjans de comunicació, amb la publicitat de les empreses tabaqueres, i dels propis governs, amb la recaptació d’impostos dels fumadors, formen part ineludible de la manera en la que s’ha mostrat a la societat el tabaquisme i les seues conseqüències per a la salut al llarg del temps.

© Mètode 2015

Biòleg i Màster en Història de la ciència i Comunicació Científica.