Un món de bacteris resistents

El projecte MicroMón@UV consciencia l’alumnat sobre el perill de l’ús inadequat dels antibiòtics

bacteris resistents antibiòtics

Els bacteris resistents als antibiòtics s’han convertit en una de les principals amenaces per a la salut mundial. L’ús indegut i excessiu d’aquests fàrmacs, en les persones i animals, està accelerant el procés de resistència dels bacteris i la pèrdua de l’efectivitat dels antibiòtics contra les malalties infeccioses comuns. Segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), els bacteris multiresistents causen 33.000 morts a l’any a Europa i generen una despesa sanitària addicional d’uns 1.500 milions d’euros. A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta a través d’una nota informativa que «si no es prenen mesures urgents, el món està abocat a una època post-antibiòtics en la que moltes infeccions comunes i lesions menors tornaran a ser potencialment mortals».

En aquest context, la iniciativa MicroMón@UV va nàixer el 2017 amb els objectius principals de despertar l’interés per la ciència, mitjançant l’aprenentatge vivencial, i el d’apropar la investigació microbiològica als estudiants preuniversitaris. A més, altres de les finalitats del projecte són les de generar sensibilitat cap a la resistència als antibiòtics i la divulgació sobre l’ús indegut d’aquests. La iniciativa s’emmarca en una xarxa internacional en la qual participen centenars d’universitats i milers de persones. «Nosaltres som el node a la Universitat de València, els que intenten transmetre aquesta informació als centres de la xarxa universitària», explica Sergi Maicas, professor de microbiologia de la Universitat de València i coordinador del projecte en aquesta institució.

L’equip multidisciplinari MicroMón@UV està integrat per personal de la Universitat de València adscrit a les facultats de Ciències Biològiques, Farmàcia, Medicina i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. Des de 2017, aquest programa ha instruït 140 estudiants de la Universitat de València que posteriorment han difós la iniciativa en 23 instituts i una escola de primària (Programa Natura-UV), involucrant a unes 900 persones.

Membres de la iniciativa MicroMón de la Universitat de València. D’esquerra a dreta, darrere: Ester Carbó, Belén Fouz, Elena G. Biosca i Sergi Maicas. Davant: Hortensia Rico, Alfonso Navarro i Àngela Figàs-Segura. / Foto: Universitat de València

El professor Maicas indica que «a més de la tasca de conscienciació que du a terme la iniciativa, una altra és intentar empoderar l’alumnat perquè vegen que ells també poden ser partícips, encara que d’una forma xicoteta, al descobriment de nous antibiòtics». Se’n van obtenir més de 7.000 bacteris a més de 300 mostres de sòl i s’analitzaren en els centres mateixos per a detectar antibiosis, és a dir, la interacció de dos o més organismes on un d’aquests ix perjudicat. Aproximadament, l’1% i el 7% d’aquests produïren halos d’inhibició per a les soques bacterianes diana Escherichia coli i Bacillus cereus, respectivament. La geolocalització dels llocs de mostreig i la seua anàlisi també van permetre la detecció de punts en el sòl amb elevada concentració de bacteris productors d’antibiòtics.

En aquestes xerrades als centres escolars, l’equip de MicroMón@UV van transmetre i informar sobre el risc de la creixent resistència als antibiòtics. Tal com explica Sergi Maicas, els bacteris representen entre el 10% i el 50% de les nostres cèl·lules en funció de la part del dia o d’allò que hem fet durant el transcurs d’aquest. «De forma habitual aquests són positius perquè ens ajuden i fan moltes coses que els humans no sabem fer», puntualitza el microbiòleg. No obstant això, hi ha un percentatge de bacteris que, en determinades condicions, poden causar-nos una malaltia. «Fins que Fleming va descobrir la penicil·lina, si un d’aquests bacteris (el qual vivia a nosaltres o l’havíem adquirit pel contacte amb altres animals o persones) ens causava una infecció, el més probable era que morirem. Bàsicament perquè l’esperança de vida era molt curta. Quan es van descobrir els antibiòtics, junt amb una millora de la higiene i l’alimentació, l’esperança de vida al primer món va augmenta», puntualitza el professor de la Universitat de València. 

Un neutròfil humà que interactua amb Klebsiella pneumoniae (rosa), un bacteri multiresistent que causa infeccions hospitalàries greus. / Crèdit: NIH Image Gallery

La resistència als antibiòtics, un risc per a la salut global

Sergi Maicas assenyala que en l’actualitat s’ha fet «un ús excessiu dels antibiòtics» i així han aparegut els anomenats superbacteris, uns microorganismes que, de forma molt col·laborativa, «aprenen entre ells, transmetent la seua informació, fins que arriben a un moment en què són capaços de saber com funcionen els antibiòtics». D’aquesta forma, Maicas apunta que poden «anul·lar, expulsar o inactivar aquests fàrmacs». El microbiòleg alerta que «si el problema va a més, d’ací a uns anys, coses tan senzilles com donar a llum, una operació de maluc o una infecció d’orina, podrien ser la causa de la nostra mort, com passava fa cent anys».

De cara a una solució per al futur, l’investigador de la Universitat de València argumenta que «la manera no és deixar d’utilitzar els antibiòtics», sinó fer-ne un ús adequat. Maicas explica que «s’han d’utilitzar de la forma en què es prescriuen des del centre mèdic, amb el temps i la dosi recomanada». A més, destaca que «tampoc té sentit utilitzar els antibiòtics en veterinària de forma indiscriminada, amb la finalitat d’evitar que qualsevol animal es puga contagiar de qualsevol microorganisme». «Té sentit que nosaltres els utilitzem en un part per cesària perquè les probabilitats que hi haja una infecció són molt grans, però una possibilitat de refredat sense saber si és originada o no per un microorganisme, no té sentit el seu ús», afegeix.

Les solucions que es plantegen al problema requereixen el desenvolupament de nous antimicrobians, així com una major solidaritat social davant del problema. En referència a la conscienciació social, el microbiòleg argumenta que «moltes vegades la gent fa les coses perquè les ha vist en el seu entorn», i afegeix que «en la nostra societat, cada vegada estem més conscienciats, però encara ens falta». «Tenim ara un una epidèmia de coronavirus, on hi ha molts diners dedicats a aquesta. Per la qual cosa, les companyies farmacèutiques tenen interès. Però si no, d’altra forma, descobrir un nou antibiòtic no els ix massa a compte, econòmicament parlant. Aleshores o hi ha una conscienciació i una col·laboració per a fer-ho, o el problema el tindrem al damunt», conclou.

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.