Emergències

La corba o la vida

Ja em disculparan que, de forma excepcional, trenqui la quarta paret, però no passa sovint que sigui tan difícil suposar en quina situació ens trobarem tots plegats quan surti el número 106 de Mètode. Estarem confinats, com quan escric això al mes d’abril? Hi haurà un confinament parcial? O farem vida normal, però amb menys petons i encaixades de mans? Encara estarem en situació d’emergència sanitària? Per bé o per mal, fa dies que la ciència ocupa les nostres converses. L’epidemiologia, la virologia i la biologia molecular han esdevingut temes familiars.

Des que hi va haver les primeres expressions de preocupació per l’arribada de la COVID-19, s’ha posat de manifest la dificultat de comunicar la ciència a diversos nivells: per transmetre informació a la població general, per assessorar els qui prenen decisions polítiques i fins i tot per debatre entre la comunitat mèdica. A banda dels experts que ho resolen tot a Twitter, i els incauts que escampen teories de conspiració imaginatives i emocionants.

Molta gent ha descobert que els científics canvien d’opinió quan disposen de dades noves, i això els ha semblat inacceptable: estem massa acostumats a defensar els errors més enllà de tota demostració.

Ni que sigui de manera aproximada, moltes persones també han après a distingir entre una PCR i una anàlisi d’anticossos, i per què amb la PCR es detecta el virus mentre que amb els anticossos es detecta si s’hi ha estat exposat en algun moment. Cal reconèixer l’encert dels comunicadors que han sabut transmetre aquest coneixement en tota mena de formats.

Els noticiaris van plens de corbes, i hem entès que cal aplanar la corba. Han aparegut epidemiòlegs de sota les pedres, però a hores d’ara ja sabem qui hi entén i qui no: han passat prou setmanes i comencem a veure el resultat de les prediccions.

De tot el que hem vist fins ara, em quedo amb el minut en què Angela Merkel explica la justificació científica per al confinament de la població alemanya. Amb la claredat de qui sap molt bé de què parla, Merkel explica que una dècima més o menys en la taxa d’infecció significaria un col·lapse de les UCI en tal data o algunes setmanes més tard. No és debades que Merkel té un doctorat en química i es mou amb facilitat en aquesta mena de raonaments basats en l’evidència i les matemàtiques.

El contrast tràgic amb Merkel són alguns dirigents que, més enllà de prendre decisions encertades o errònies, rebutgen acceptar que això és un problema. És massa aviat per fer balanç dels resultats de les polítiques negacionistes, però quan el fem ens podrà servir com a avís del que passa quan s’ignoren les advertències de la comunitat científica. Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma tan sobtada com una epidèmia, però quan passi aquesta emergència seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació per evitar la que ens caurà més endavant.

Referències

Oltermann, P. (2020, 16 d’abril). Angela Merkel draws on science background in Covid-19 explainer. The Guardian. Consultat en https://www.theguardian.com/world/2020/apr/16/angela-merkel-draws-on-science-background-in-covid-19-explainer-lockdown-exit

© Mètode 2020 - 106. Bo per a menjar - Volum 3 (2020)
Biòleg i escriptor (Barcelona).