Un món, una salut

Encara que, d’una manera o altra, la perspectiva d’una sola salut (One Health) conviu amb nosaltres almenys des de l’era d’Hipòcrates, el terme va ser encunyat per William Karesh en un article del diari The Washington Post en 2003. Des de llavors, s’ha discutit, aplicat i expandit el concepte de moltes maneres. No obstant això, poques coses han fet més per la rellevància global d’aquest concepte que la pandèmia de COVID-19 (el tercer coronavirus a què ens veiem exposats en els anys que han passat d’aquest de mil·lenni, després de les epidèmies de SARS i MERS). Com evidencia el terme, una sola salut és essencialment «un enfocament interseccional i interdisciplinari que se centra en el punt d’unió entre la salut dels humans, els animals i els ecosistemes» (Soares, 2020, p. 652). Encara que algunes persones expertes en una sola salut han debatut sobre aspectes de la definició, aquest no és un aspecte de particular interès per a aquest monogràfic.

El treball en una sola salut l’han realitzat i defensat veterinaris, metges i molts més professionals de la salut, científics mediambientals, polítics, geògrafs, ecòlegs, economistes i especialistes en altres camps de les ciències socials. Tots els problemes de salut (en el sentit més ampli) són pertinents des d’aquesta perspectiva, però en els debats i la literatura de la disciplina en els últims anys han destacat qüestions relacionades amb malalties emergents, zoonosi, medi ambient i canvi climàtic, conservació (també dels aqüífers), bioseguretat agroalimentària, desigualtat en qüestions de salut, gestió de crisis i resistència als antibiòtics. Cap d’aquests problemes es pot comprendre per complet de manera aïllada; tots han de ser estudiats des d’una perspectiva d’una sola salut més àmplia i amb una metodologia mixta. L’aplicació dels conceptes de resiliència, complexitat i interdependència de les parts requereix que prenguem un punt de vista sistèmic, sindèmic i socioecològic i que siguem conscients dels mecanismes de retroalimentació. Disciplines com la biologia de sistemes i la ciència de la complexitat també reconeixen aquesta interdependència. És necessari considerar els determinants estructurals de la salut i altres factors per a aconseguir una comprensió plena del fenomen. L’aplicació del concepte d’una sola salut és necessària per a respondre a aquesta i a altres crisis no sols adequadament, sinó també èticament, i per a ajudar, esperem, a evitar catàstrofes futures. Des del punt de vista comercial, també es pot defensar que una perspectiva d’una sola salut és més viable en termes econòmics que el model aïllacionista present en la majoria de llocs del món (Grace, 2014). De fet, hi ha models epidemiologicoeconòmics que ja apliquen amb èxit un enfocament d’una sola salut (Canali et al., 2020). Aquest número de Mètode ha sigut dissenyat per a facilitar la implantació d’aquest concepte i la seua investigació futura. Implicar la comunitat amb una perspectiva global és un requisit per a una comprensió i aplicació efectives.

Els articles del monogràfic examinen diferents contribucions que s’han fet o es poden fer des de les ciències socials, els estudis de les zoonosis i la resistència als antibiòtics tant en humans com en la fauna salvatge, així com els estudis sobre vacunació. Aquesta discussió situa el focus no sobre la ciència o la producció de les vacunes, sinó sobre la gran quantitat de problemes (aparentment inherents) experimentats en el procés d’immunització. La interrelació entre la vacunació humana i animal és clara des d’una perspectiva d’una sola salut. Tots els elements evidencien no sols que els conceptes indicats anteriorment estan relacionats, sinó també com ho estan. S’espera que aquesta agenda funcione com a guia per a aplicacions futures d’una sola salut que ens ajuden a comprendre l’únic món que tenim.