Tornar a la Lluna

Pintallavis a l’espai. Un problema logístic que va preocupar els directius de la NASA –i que no trobaven la manera de solucionar– davant la perspectiva d’incloure dones en el programa espacial estatunidenc en els anys seixanta del segle passat. En la mateixa línia, la laca del cabell també suposava un desafiament davant la dificultat de pujar càrrega a l’espai; un dels problemes clàssics de l’enginyeria aeroespacial –el de la càrrega, no el de la laca–. Sumat a això, quins efectes adversos podria tindre l’exposició nua del delicat cos femení als perills de l’univers? Temps després que la cosmonauta soviètica Valentina Tereixkova es coronara com la primera dona en l’espai el 1963, els rumors que havia patit mutacions per aquella intrèpida escapada en la Vostok 6 –i inclús que causa d’això havia tingut fills amb els ulls estranys– es propagaren per tot el món com un rugit furiós digne dels propulsors de la seua nau.

S’ha de recordar també que, poc temps després, quan la humanitat –o, vist amb perspectiva, l’home blanc estatunidenc– es va disposar a plantar la seua bandera en aquell erm lunar de pols verge, la comunitat afroamericana alçava les seues pancartes en oposició a la despesa de la missió Apollo. L’esperit crític de l’anomenada Campanya dels pobres va quedar plasmat de forma inquietant en un famós poema cantat titulat Whitey on the moon (‘El blanquet a la lluna’) de Gil Scott-Heron: «A la meua germana se la mengen les rates i el blanquet està a la Lluna / No puc pagar la factura del metge, però el blanquet està a la Lluna». Una cançó que encara hui l’astronauta Victor Glover, primer afroamericà que va viatjar fins a la Lluna, escolta alguns matins mentre condueix al treball.

Glover formarà part de la tripulació Artemis II junt amb altres tres astronautes, entre ells l’enginyera Christina Koch, qui es convertirà en la primera dona que arribe fins a la Lluna. O, millor dit, fins als voltants de la Lluna, perquè la nau donarà una volta freda i silenciosa i els seus tripulants tornaran sense tocar paret. En canvi, serà la missió Artemis III la que hi amarre el 2025, quan –ara sí– la primera dona i el primer afroamericà enfonsen les seues botes d’astronauta en aqueixa superfície blana d’aspecte lluent, en la cara de la Lluna que sempre mira cap a la Terra. Fixant-nos en la seua aparença immutable, si repassem l’inventari de cràters trobarem que, amb l’irrefrenable impuls d’apropiació que té l’ésser humà, hi ha uns 1.600 forats amb nom adjudicat, naturalment grans personalitats de la història. I, segons sembla, hi ha hagut espai per a 31 dones insignes. 31 de 1.600. No cal ser saber molt de matemàtiques per adonar-se’n: la Lluna és un lloc masculinitzat, un reflex ombrívol de la civilització terrestre.

Artemis –així es coneix el programa en conjunt– no solament té entre els seus objectius mostrar el múscul tecnològic de la nació estatunidenca, curiosament poc després que la tecnologia xinesa haja allunat per explorar el satèl·lit amb excel·lents resultats, sinó també aconseguir que la Lluna siga un trampolí fins a Mart, per col·locar-hi bases habitades i explotar recursos com terres rares, metalls i aigua. Normalment, la ciència té un vessant propagandístic que resulta imprescindible per guanyar-se el favor del públic. Un públic atent, emocionat i seduït, que aprovarà la depesa en ciència.

Ara, quin titular té més ganxo: «Tornem a la Lluna» o «Per primera vegada una dona i un home afroamericà viatjaran a la Lluna»? Si bé hi ha crítiques molt encertades que assenyalen que l’ideal és que no siguen necessaris tals rètols, és cert que el món s’ha agitat davant la presentació de la nova tripulació. Si em pregunten què fer –ja saben, un d’aquells deliris nocturns en els quals una s’imagina com a directiva de la NASA– ho tindria clar: reclutar per a la missió quatre dones afroamericanes. Posats a gastar, rendibilitzem l’esforç. No solament seria una impactant campanya publicitària, sinó un gran pas per a la justícia social.

© Mètode 2023
Astrofísica. Posdoctoral Fellow en el Massachusetts Institute of Technology (EE. UU.) i autora del canal de YouTube Early Universe.