L’escala no expressa la mida de les coses, sinó el caràcter dels fenòmens. Quan amplies un mapa, no n’augmentes l’escala, sinó la dimensió.

Comprendre la naturalesa de l’univers és essencial per a obtenir una descripció precisa del procés que l’ha portat fins al seu estat actual.

És evident que no sols hi ha cinc planetes nans, sinó que segurament n'hi ha molts més, possiblement milers.

L'últim disc del grup alcoià Arthur Caravan conté L'harmonia de les esferes, una cançó inspirada en la visió pitagòrica de l'univers.

Parlem de les dues cultures amb el primer astronauta espanyol de l'Agència Espacial Europea en anar a l'espai.

En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.

En De la Terra a l’espai, l’enginyer David Iranzo aboca el seu coneixement de primera mà de l’exploració espacial perquè el lector interessat descobresca els molts temes relacionats amb aquesta activitat. Iranzo treballa per a l’empresa EADS Astrium, responsable de la construcció i posada a punt dels coets europeus Arianne, on ha adquirit una extensa experiència que li permet escriure amb autoritat sobre el tema.

En una societat en què la ciència cada vegada té més incidència en el nostre dia a dia, la divulgació científica es converteix en una necessitat perquè els ciutadans puguen crear-se opinions contrastades sobre els processos que viu el nostre entorn i sobre els avenços que es van aconseguint als centres de recerca.

Quan mirem el cel nocturn i els astres que poblen la volta celeste, ens preguntem sovint a quina distància es troben. Entendre les escales còsmiques no és fàcil, ja que les grandàries dels estels i les galàxies, així com les distàncies que ens en separen són tan enormes que la nostra experiència quotidiana no és de gran ajuda per a fer-nos una idea de la immensitat de l’univers.

El professor George Smoot (Lawrence Berkeley National Laboratory, de la Universitat de Califòrnia, Berkeley) va ser guardonat, juntament amb el professor J. Mather, amb el premi Nobel de Física el 2006 «pel descobriment de l’anisotropia i de l’espectre de cos negre de la radiació de fons còsmic de microones».