És una obra sobre astrobiologia d’un rigor afable: la ciència està entreteixida amb referències culturals contínues, amb connexions històriques i artístiques, o amb la ciència-ficció.
En l'espai no hi ha un mitjà que transmeta el so, per això en les pel·lícules de ciència-ficció no haurien d'escoltar-se les batalles espacials.
La secció del catedràtic d'Astronomia Vicent J. Martínez a la revista Mètode, «Desvelant l’univers», fa vint anys.
Aquesta secció de Mètode fa vint anys d’existència. Per a celebrar-ho em semblava interessant recuperar un tema del qual vaig parlar en el número 34: les nebuloses planetàries.
Sembla que estem vivint un moment dolç pel que fa a l’exploració tripulada a Mart. Hi ha diversos projectes en marxa, tant d’empreses privades com d’agències espacials, que tenen com a objectiu a mitjà o llarg termini ser els primers a posar un home a Mart. Significa això que ara sí que farem realitat l’antic somni de trepitjar aquell planeta?
L’exploració espacial requerirà sistemes de suport vital que incloguen plantes per a proporcionar nutrients, oxigen, humitat i benestar psicològic, i que servisquen a més per a eliminar deixalles.
Per a evitar possibles brots psicòtics, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional conversen setmanalment amb amics i familiars, així com amb un cirurgià de vol i amb un psicòleg.
El professor Kaku ens condueix en un viatge a través del temps i de l’espai, analitzant breument la història de l’exploració espacial per centrar-se ben aviat en el seu futur.
En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.
Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.