El lledoner és un arbre que pertany a la família de les ulmàcies (Ulmaceae), ordre de les urticals. Pot arribar a fer 30 metres d'alçària, encara que habitualment fa de 12 a 16 metres. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un gran tronc recte i una base més eixamplada. Està proveït d'arrels profundes i ben desenvolupades.
No hi ha altre arbre ara a la meua memòria que més s'assemble a la descripció que l'escriptor i humanista Rabindranath Tagore ens deixà, en parlar dels arbres, que el lledoner (Celtis australis).
Les circumstàncies de treball en el camp de la botànica en Espanya han canviat radicalment des de la meua primera introducció en aquest país el 1947. Aleshores, Espanya encara estava refent-se de la guerra civil que havia destrossat el país i, sota la dictadura de Franco, es trobava en gran part aïllada de la resta del món.
Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...
Dins de la vasta i verda multitud de la nostra flora, el poble valencià ha sabut triar herbes útils com a verdura sana i saborosa per a la cuina casolana.
El cepell es fa servir medicinalment per a estimular la producció d’orina, rentar i desinfectar els ronyons i les vies urinàries, i també per a depurar la sang, combatre els reumatismes o aprimar-se.
Les gents de la ruralia valenciana consideren el panical com una de les plantes silvestres més medicinals per les diverses aplicacions d'aquesta.
Els ravanells, una brossa comuna de bancal, es fan servir de verdura per a casa, farratge per al corral i nodriment per als aucells.
El lliri groc és una de les plantes més abundants en les zones humides de la geografia valenciana.
A la figuera borda se li ha atribuït virtuts màgiques com la de curar les hèrnies o trencadures dels xiquets.
