Per què la velocitat a què cau un cos (atret per la gravetat) no depén de la massa d’aquest?

Si deixem caure una boleta observarem que la velocitat de la caiguda no és constant sinó que s'accelera, més enllà de la seua massa.

0

‘Si un dit assenyala la lluna’ de Toni Pou

Aquesta obra heterogènia relata un viatge intel·lectual de Toni Pou en què combina cultura científica i humanística per reflexionar sobre la relació entre ambdues

0

Tic-Tac

La longitud d'un pèndol determina el seu únic ritme d'oscil·lació i no hi ha manera d’obligar un pèndol a oscil·lar a un ritme diferent del propi.

0
illustr palletes estiu

Les palletes són per a l’estiu

Amb materials senzills com ara botelles de plàstic, palletes, plastilina i xeringues es poden observar molts fenòmens interessants sobre la pressió en l’aire i l’aigua.

0
il·lustració arquimedes banyista siracusa

El banyista de Siracusa

L’historiador de la ciència Alexander Koyrè va resumir el treball científic del segle XVI com una comprensió gradual de les obres d’Arquimedes.

0
illustració gran hugo salais fona

No solament la Lluna i la fona

De probable origen paleolític i present en les més remotes civilitzacions, la fona és antiga i ubiqua no solament com a arma, també com a paradigma del moviment circular.

0

Veïns?

Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.

0
Post Feature Image

«Galileo cortesano», de Mario Biagioli

[caption id="attachment_2872" align="alignleft" width="197"] Galileo cortesano. La práctica de la ciencia en la cultura del absolutismo. Mario Biagioli. Katz editores. Buenos Aires, 2008. 485 pàgines. [/caption] A mesura que la ciència ha avançat en el mesurament de l’univers, l’aparença d’incommensurabilitat s’ha imposat en la consciència de

0
Venus i la Lluna des de l'Observatori de Paranal (Xile)

Galileu, missatger sideral

Galileu, el 1609, va reproduir el prototip de telescopi de Hans Lipperhey i el primer que observà va ser la Lluna. Va poder comprovar que no era una esfera perfecta i sense irregularitats, tot al contrari, la superfície era coberta per muntanyes, cràters i tot d’accidents geogràfics.

0
La Immaculada Concepció i L'Assumpció, de Murillo i Cardi, respectivament

Galileu i la creació

Les obres de Galileu despertaven sempre apassionades controvèrsies i Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món no va ser menys. Aquest llibre va suposar la ruptura amb el model copernicà, per la qual cosa fou processat per la Inquisició.

0