Al llarg de la humanitat s’han identificat dos modes de vida aparentment oposats: un tipus de vida mòbil de caire nòmada i itinerant i un altre més estable i permanent, definit com a sedentari.
L'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva, Carles Lalueza, ens parla de les últimes recerques d'homínids arcaics i explica com s'estudien els sediments antics per extraure informació genètica.
Els humans anatòmicament moderns representem una síntesi evolutiva, biològica i cultural del nostre gènere. La genètica ens ha permès contrastar l’existència de multitud d’hibridacions de les poblacions que van viure i conviure amb Homo sapiens fora d’Àfrica.
El País Valencià és una terra propícia per a la paleontologia perquè la pràctica totalitat de les roques que afloren en superfície són de caràcter sedimentari i, per tant, susceptibles de posseir fòssils.
Les restes i rastres dels nostres ancestres són evidències insuficients per definir unívocament la morfologia de les bifurcacions transcendents.
Elisabeth Vrba (Hamburg, Alemanya, 1942) és doctora en zoologia i paleontologia per la Universitat de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, i ara és professora al Departament de Geologia i Geofísica de la Universitat de Yale. Ha estudiat molt a fons el registre fòssil dels mamífers
