La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació.

L'anuari del 2016 se centra en la neurociència, la connexió entre ciència i ideologia, el gènere en la investigació científica i l'astrofísica i la cosmologia del segle XXI.

Tothom té dret a triar una opinió, però no a triar els fets. L'autor evidencia així que potser la ciència no té ideologia, però els científics ben segur que sí.

RESUM En els inicis de l’era atòmica, l’Espanya franquista va impulsar un costós programa de recerca, desenvolupament i explotació de l’energia nuclear. Científics, militars i alts càrrecs de l’Administració es mobilitzaren per materialitzar un somni tecnocientífic d’abast internacional. La modernitat de les ciències nuclears contrasta amb

Charles Darwin no va adoptar cap ideologia de manera evident, excepte potser la lluita contra l’esclavitud. No obstant això, la seua obra publicada, així com la d’altres evolucionistes, va conduir a l’aparició del darwinisme social.

La revista arriba al seu número 90 amb un monogràfic sobre les interferències entre ciència i ideologia.

L’activitat científica és, en alguns sentits, tan antiga com la mateixa societat humana i trobem individus dedicats a explorar la natura en els seus detalls i formular teories sobre el món des dels temps més antics. A vegades els prínceps o les universitats els permetien

Entrevista a Yuval Noah Harari, historiador i autor de Sàpiens: Una breu història de la humanitat.