Convivint amb robots
Carme Torras va analitzar a La Nau els dilemes ètics de la intel·ligència artificial
«Soc molt fan de la ciència-ficció perquè crec que té un paper molt important en la creació d’opinió pública». Així resumia Carme Torras la seua postura sobre la importància de la ficció per a reflexionar i analitzar els avanços científics en la conferència que va oferir el passat 26 de març a La Nau, dins del cicle de conferències «Els grans reptes de la ciència». La investigadora, que dirigeix un grup sobre robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) de Barcelona, s’ha ocupat també com a novel·lista de les qüestions ètiques que implica el desenvolupament de la intel·ligència artificial.
Avui dia, els avanços en aquesta àrea han permès crear assistents robòtics que funcionen com a guies en els aeroports, recepcionistes, acompanyants d’infants o assistents educatius a l’aula. El projecte CLOTHILDE, que desenvolupa el seu grup de recerca, està centrat en la manipulació de roba, amb aplicacions que es podran fer servir en logística hospitalària o distribució de venda online, però també per a ajudar a vestir a persones amb mobilitat reduïda. «Una de les aplicacions que més m’agrada», va assegurar Torras sobre aquestes aplicacions assistencials.
Ara bé, el fet d’introduir els robots en la nostra vida diària té unes implicacions ètiques i socials que cal tenir en compte. Algunes, tal com va assenyalar la professora Torras, són compartides amb altres tecnologies, com ara quins efectes tindrà en el mercat laboral o de qui serà la responsabilitat en cas d’algun error o accident provocat per un robot. Però a més, la investigadora va assenyalar nous problemes nascuts d’aquests avanços, com ara si hem de deixar algunes decisions mèdiques o bancàries en mans de la intel·ligència artificial, si podem fer «millores» robòtiques en l’ésser humà –com ara incrementar la seua força o dotar-lo de visió nocturna– i, per últim, una de les qüestions que Torras ha tractat també en les seues novel·les, el fet de que aquests robots puguen generar sentiments en les persones amb les quals interaccionen. «Una afectivitat que en principi no et genera la rentadora», va afegir amb humor Torras, que de fet es decanta per veure els robots com a «electrodomèstics» més sofisticats.
El tema de la humanització dels robots és una de les qüestions que preocupa Carme Torras i que és la qüestió central de la seua novel·la La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008), on planteja un futur en què els humans conviuen amb assistents robòtics i han perdut capacitats sentimentals. L’obra va ser traduïda en 2018 a l’anglès per MIT Press, com a The vestigial heart, acompanyada d’una guia de material docent per a treballar amb l’alumnat universitari. Carme Torras va explicar que és habitual als EUA que les carreres de ciència inclouen una assignatura on s’aborden qüestions socials des de textos filosòfics però també a partir dels textos de ciència-ficció. «La ciència-ficció permet discutir amb l’alumnat sobre qüestions concretes», va exposar Torras, que ha adaptat també aquest material didàctic per a estudiants de secundària i batxillerat per a l’editorial Pagès.
Sèries de televisió com Real Humans o Black Mirror o pel·lícules com Un amic per a Frank van ser altres exemples que va posar la investigadora com a productes de ficció que serveixen per a anticipar l’impacte de la nostra futura possible relació amb els robots, així com amb les xarxes socials, tema que ocupa l’última novel·la de Carme Torras, Enxarxats (Males Herbes, 2017).
No obstant això, Carme Torras va voler posar també l’accent en tot allò positiu que ens poden aportar els robots. En la seua àrea de treball, com és la robòtica assistencial, pensa que més que substituir la tasca de cuidadors, seran una ajuda que els permetrà desentendre’s de les feines més mecàniques i centrar-se en l’atenció a les persones. De la mateixa manera, en ajudar a fer algunes tasques bàsiques com ara alimentar-se o ajudar a vestir-se, la investigadora també considera que això farà guanyar independència i dignitat a les persones dependents o que necessiten ajuda per a determinades tasques. «Ara bé, el treball dels robots serà un complement o una ajuda, mai no podran ser substituts emocionals», va concloure Carme Torras.
La conferència de Carme Torras està emmarcada dins del cicle «Els grans reptes de la ciència», organitzat amb motiu dels 100 números de Mètode, en col·laboració amb l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives. La pròxima conferència tindrà lloc el pròxim 16 de maig, a les 19:00 hores al Centre Cultural La Nau, i serà a càrrec de Pere Puigdomènech. En acabar la conferència tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Mètode: 100 números de ciència».
