El número de tardor de Mètode tracta de donar una panoràmica general del món de la robòtica i la intel·ligència artificial des del punt de vista de sis experts en el seu camp.
Cada vegada més, la robòtica i la intel·ligència artificial són presents a les nostres vides. Avanços que fa uns anys només podíem trobar en la ciència-ficció (un gènere que sempre ens ajuda a intuir i a pensar sobre els camins que obre la ciència real), s’han incorporat al nostre dia a dia.
En homenatge a Jorge Wagensberg (1948-2018) publiquem la seua columna més recent a Mètode: «Pot pensar una màquina?». Aquest text correspon al número 96 de la revista: Narrar la salut. Literatura i medicina.
Després de l’aparició en els anys quaranta dels primers ordinadors capaços de fer càlculs complexos, Alan Turing i altres científics de la computació es van preguntar si algun dia les màquines serien capaces de pensar de manera anàloga als humans.
Malgrat ser un dels tòpics més importants de la ciència, el qualificatiu intel·ligent és possiblement el terme més sobreutilitzat, i per tant desprestigiat, de finals del segle xx i començament del xxi. En l’actualitat, qualsevol artefacte que vulga ser valorat ha d’etiquetar-se com a intel·ligent.
El llibre és una manera entretinguda, variada i útil d’entrar al món del racionalisme, un compendi de consells i tècniques per a pensar millor.
El llibre pretén crear vincles entre l'evaluació de la intel·ligència artificial, molt poc desenvolupada, i una tradició centenària d'evaluació de la intel·ligència humana i animal.
La por als robots no és una por racional, però simbolitza els nostres dubtes sobre la nostra pròpia autoconsciència.
L’Óscar prepara la presentació del seu llibre Paraula de robot al Museu de la Ciència de Barcelona. Està amb Luc Steels, coprotagonista del seu llibre, juntament amb Aibo, un robotet amb aspecte de gos, que parla amb congèneres seus.
Ens imaginem una conversa entre un robot i un humà? Analitzem el desenvolupament del llenguatge en els diversos aparells actuals.