literatura balear

De la sublimació idealista del paisatge al malson de la seua desfeta

A la literatura balear, la cala no ha centrat el protagonisme de la poesia, tot i la seua predominança en el paisatge de les Illes, però sí que hi té una presència selecta.

0

Goethe i l’afinitat entre química i literatura

La novel·la de Johann Wolfgang Goethe Les afinitats electives utilitza l’afinitat química com a metàfora i l’aplica a les relacions amoroses.

0
122-53

Entrevista Daniel Kehlmann

© M. Lorenzo Als seus 32 anys, Daniel Kehlmann (Munic, 1975) és un dels escriptors amb més èxit i projecció de la literatura germànica. A final de 2006 va viatjar fins a València per presentar el seu darrer llibre, El mesurament del món –la seua sisena novel·la

0
natura i música

Sempre hi ha vent a les nostres cançons

Quan en la primavera de 1967 Joan Manuel Serrat va saltar a les llistes d'èxits amb Cançó de matinada, a més de la novetat de veure un tema en català als primers llocs dels hit-parade, la composició aportava un ingredient, que si no totalment innovador, almenys sí que era poc freqüent en la música pop de l'època: la crida naturalista ara com a protagonista destacat del cançoner popular.

0
Sidereus Nuncius

Galileu Galilei en la literatura del segle XVII

Aquest article està dedicat a la influència de les obres de Galileu en la literatura dels segles XVII y XVIII. S'ubica en el monogràfic dedicat al quatre-centè aniversari del naixement de l'astronomia moderna.

0
Dossiers apilats

Una altra totxana al mur

Jesús Purroy fa una anàlisi sobre els articles científics i la seua poca audiència. Potser l’article científic és un gènere destinat a fer bullir l’olla.

0

Historiadors «vs» escriptors

El 1995 un llibret publicat per una obscura editorial independent, Walker & Company, va fer esclatar una reacció en cadena en el sector de la literatura popular relacionat amb la història de la ciència. Em referesc, per descomptat, a La longitud, de Dava Sobel.

0
mujer matriz

Un angle cec de la literatura

Començaré per l’autobiografia, que potser, ben mirat, és per on les dones hem de començar sempre, perquè partim d’experiències no elaborades, encara, per la cultura. Jo em vaig quedar embarassada l’any 1993. Fins aleshores, les vivències més intenses que havia conegut, com l’adolescència, l’ambició artística o l’enamorament, havien estat precedides i preparades per la lectura.

0

Ciències o lletres

Jo vaig ser un batxiller de ciències. O dit amb més propietat: vaig fluctuar de l’amor al desamor amb la física i la química, vaig sucumbir als encisos de la biologia i se’m va ennuegar la matemàtica tota.

0
Memòries de dues persones grans

Memòries

No és el mateix explicar la gestació d’un govern que explicar la rellevància d’un descobriment científic. Dificultat que ténen quan escriuen les memòries.

0