Estem acostumats a una divulgació en la qual un expert sedueix el gran públic amb recursos narratius i, una vegada captada la seva «víctima», li para una emboscada científica. Aquest llibre no fa això. És literatura, o vol ser-ho. D’altra banda, fa olor de periodisme, però tampoc és un compendi de reportatges.
No és estrany trobar llibres vells al costat de contenidors o decorant bars moderns. I és una llàstima, no només pel valor intrínsec dels llibres.
Segles abans que Armstrong i Aldrin arribessin a la Lluna, diversos personatges de ficció ja hi havien posat el peu. A falta de mitjans reals per fer-ho, la literatura podia facilitar el viatge.
En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, com a lliçó ètica, com ciència-ficció o com a font de dades experimentals.
Si volem citar obres en què els elements químics tenen un paper destacat en la trama, no ens faltarà material.
En ciència les excepcions poden ser una mina d’oportunitats o una gran pèrdua de temps, i no hi ha manera fàcil de distingir-les per endavant.
El CSIC convoca la novena edició del concurs de relats científics Inspiraciència. El termini de presentació de les obres està obert fins al pròxim 19 de juny.
Els reptes de la ciència s’escriuen en formats urgents i no gens literaris: és el que té fer previsions a cent anys vista quan se’n tenen vuitanta.
La literatura funerària és un gènere literari situat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres.