L'últim disc del grup alcoià Arthur Caravan conté L'harmonia de les esferes, una cançó inspirada en la visió pitagòrica de l'univers.

Mart és el planeta més pròxim a la Terra. El més pròxim i el més estudiat. Hi ha vida a Mart o al passat, hi havia vida? Quines característiques demostren les similituds entre la Terra i Mart?

No és fàcil que les galàxies es troben aïllades en l’espai, més aviat formen grups que van des d’aquells constituïts per algunes dotzenes de membres fins als cúmuls rics de galàxies que poden contenir milers de membres. A més a més, la massa total d’un

El lema olímpic en llatí que dóna títol a aquest article, i que podem traduir com «més ràpid, més alt, més fort», ens recorda l'interès que desperta el fet de batre un rècord, ja siga en els esports o en els descobriments científics.

Els estels sempre han estat als cels, però no sempre van ser objecte dels afanys dels astrònoms. De fet, els mapes d'estels van començar a interessar a finals dels segle XVII amb la fundació de l’Observatori de Greenwich.

Probablement recordeu la pel·lícula de 1977 de Steven Spielberg Encontres a la tercera fase en la qual, en una memorable escena final, els humans es comuniquen amb els extraterrestres mitjançant l’intercanvi de música, en especial la coneguda melodia «re mi do do sol» que després tots taral·larejaríem.

En una societat en què la ciència cada vegada té més incidència en el nostre dia a dia, la divulgació científica es converteix en una necessitat perquè els ciutadans puguen crear-se opinions contrastades sobre els processos que viu el nostre entorn i sobre els avenços que es van aconseguint als centres de recerca.

Quan un fa rodar el cap sobre el tema de la vida en l’univers i de l’habitabilitat d’aquest, tard o d’hora es planteja la pregunta de quins són els requisits mínims imprescindibles perquè la vida siga, com a mínim, factible: És necessària l’aigua? És indispensable la química del carboni? Ha d’haver-hi un estel prop? Són inevitables els planetes?

Quan Fritz Zwicky, el 1933, va observar les velocitats de les galàxies al cúmul de Coma (la Cabellera de Berenice) no podia entendre com aquella rica concentració de galàxies romania unida. La mitjana de velocitats peculiars de les galàxies respecte al centre de masses del cúmul superava els 1000 km/s. La massa necessària per mantenir estable el cúmul hauria de ser, segons els seus càlculs, molt superior a la massa corresponent a les galàxies que el formen.

La descomposició de la llum del sol en travessar un prisma transparent en els colors de l'arc de Sant Martí és un fet conegut des de l'antiguitat. Isaac Newton, aproximadament el 1665, va ser el primer a demostrar que els mateixos colors podien ser reagrupats de nou, utilitzant un segon prisma, per a reproduir la llum blanca.