Conversem amb l'arquitecte i activista, que acaba de publicar «Del Saler al Túria» (Pruna Llibres i Institució Alfons el Magnànim), on fa una revisió de les dues lluites cíviques dels 70 que van donar forma a la ciutat de València.
El Pla Sud va expropiar al voltant de 300 hectàrees de terra i 800 habitatges i va deixar una ferida a l'Horta que la proposta actual del corredor verd tracta de cosir.
El creixement del port ha tingut repercussions que no es poden considerar positives per als actius mediambientals
L'ampliació del port genera disputes entre l'Autoritat Portuària, col·lectius socials i partits pels seus efectes sobre l'ecosistema marí i les platges.
Les platges del sud de València fa dècades que tenen un dèficit de sediments, al mateix temps que altres fenòmens com el canvi climàtic o l'augment de temporals estan provocant una situació general de regressió en totes les platges.
El projecte d'ampliació del port no atén a les necessitats socials ni a les exigències ambientals del nostre temps.
La degradació del Mar Menor no va començar amb la dramàtica imatge de tones de peixos morint en les vores el mes d’octubre passat de 2019. Hem de remuntar-nos a començament de la segona meitat del segle passat.
El concepte de ciutat educadora parteix de l’evidència que l’espai no és neutre, sinó que genera, difon i reforça imatges i valors de manera explícita i implícita. Aquest caràcter comunicatiu és més intens com més complex, divers i ric és l’espai de referència.
Tant en el cas de les grans obres –autopistes o línies d’alta velocitat ferroviària– com en els nous desenvolupaments urbanístics expansius que no responen a les necessitats reals de més habitatges, és urgent declarar el final del creixement pel creixement i abordar polítiques alternatives de vertader interès social i ambiental.
Integrar la natura a la ciutat és encara una assignatura pendent. Com podem millorar la presència d'arbres en el nostre entorn urbà?