Dintre dels insectes hi ha dos grans grups que s’estableixen en funció de si tenen ales o no, és a dir, estan els insectes apterigots (sense ales) i els pterigots (alats). Hi ha un matís molt interessant en aquesta divisió i és que l’absència d’ales (apterigots) no és causa d’una pèrdua, sinó que aquests insectes estan a un nivell evolutiu en el qual encara no s’ha produït l’aparició de les ales. És un grup relativament petit però molt comú. Són, per exemple, els col·lèmbols, molt abundants entre la fauna del terra, o els tisanurs, entre els quals es troben els denominats «peixets de plata» entre altres apterigots. Els pterigots, per contra, són el grup més abundant i diversificat d’entre els insectes i tots ells es caracteritzen per la presència d’ales. Aquestes ales, al llarg de l’evolució sofreixen modificacions molt interessants, només cal veure la diferència entre les ales d’una papallona, d’una llagosta o d’una mosca. Entre aquestes modificacions orientades a una major eficiència de les ales com a estructures per afavorir el vol, per captar energia o per estalviar energia, és relativament freqüent que aquestes ales desapareguen, donant lloc a les espècies àpteres que es diferencien de les apterigots en el fet que en les apterigots les ales no apareixen i en les àpteres les ales han desaparegut.
Una volta sabut açò, les formigues són insectes pterigots (alats), inclosos dintre de la família dels Himenòpters. Presenten la característica de ser socials, amb una forta divisió del treball, el que ha propiciat que la casta obrera haja perdut ales, és a dir, que siga àptera. La seua activitat marcadament realitzada sobre el sòl fa que les ales perden funcionalitat i evolutivament s’haja facilitat la seua desaparició. Però als insectes socials també ha d’existir una casta reproductora: les femelles i mascles que s’entrecreuaran per reproduir-se i formar nous formiguers. Aquestes castes tenen bona part de les característiques dels insectes alats. En aquestes castes reproductores, les ales són molt útils per assegurar l’entrecreuament entre mascles i femelles procedents de diferents formiguers i per assegurar la màxima dispersió o la colonització de nous territoris. Per aquesta raó, als denominats «sexuats» o casta reproductora els canvis evolutius no han comportat la desaparició de les ales, sinó que aquestes romanen com himenòpters que són. Aquests individus reproductors apareixen únicament en determinades èpoques de l’any dependent de les espècies.
En el cas de les formigues, podríem dir que pràcticament tot l’any hi ha producció de sexuats o, millor dit, des de març-abril fins a octubre, és a dir, tot el període al qual les formigues i molts més insectes estan actius. El que ocorre és que la majoria dels casos aquest fenomen passa desapercebut perquè la grandària o el número no és prou gran perquè ens n’adonem, de forma que les podem confondre amb qualsevol altre insecte volador. Però, en les nostres latituds tal volta podia destacar una primera eclosió en maig-juny per al gènere Lasius. Formigues de color negre en general d’uns 4 mm de longitud que podem trobar en els nostres jardins i de les que solen produir-se eclosions massives en caure la vesprada que, a voltes, resulten molt escandaloses. Però pot ser les més conegudes i cridaneres siguen les del gènere Messor, formigues de més de quasi un centímetre de longitud que presenten uns individus sexuats superiors al centímetre i mig de longitud amb inflats abdòmens. Apareixen de forma massiva fins i tot a les ciutats a la tardor i, habitualment, després de les pluges. Aquests sexuats són bons voladors i podem trobar-los a les nostres finestres o als cotxes i solen ser notícia habitual a la premsa local.
Respon ALBERTO TINAUT RANERA, biòleg i catedràtic de la Univeristat de Granada especialitzat en taxonomia, ecologia, fauna de muntanya i biologia dels formícids.
Pregunta enviada per Alberto Sanjuán Sánchez.
«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on els lectors envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre totes aquelles que rebem fins al 15 de juny* sortejarem un lot de publicacions de Mètode.
* El sorteig es pot ajornar a causa de l'actual crisi sanitària.
