A punt d’encetar any nou, des de Mètode ens acomiadem del 2018 recopilant els articles més llegits del nostre web. Aquest recull deixa entreveure la varietat dels continguts publicats per la revista en paper i en format digital. Talment, reflecteix també quines qüestions de caràcter científic han interessat més a les nostres lectores i lectors en un any marcat pels avanços protagonitzats per la computació i l’edició genètica, així com pels debats ètics que aquests han despertat tant en la comunitat científica com en la societat.
Actualitat
Pocs o cap dels nostres lectors podran afirmar, a hores d’ara, no reconéixer l’acrònim CRISPR. La tècnica del «talla i enganxa» genètic no només ha sigut un dels protagonistes de les publicacions científiques d’enguany, sinó que també ha aconseguit aclaparar l’atenció dels mitjans generalistes. D’aquesta última fita, el xinés He Jiankui ha sigut el principal responsable, autor d’una modificació genètica en nadons vía CRISPR que s’ha ensopegat amb el rebuig de biotecnòlegs i altres col·legues. En l’àmbit espanyol i més enllà de la recurrent candidatura de Francisco Mojica al Premi Nobel, ha sigut el català Lluís Montoliu, investigador del CSIC i pioner en l’ús del CRISPR per a investigar malalties rares, qui ha popularitzat les «repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment espaiades» a través d’entrevistes, articles i les xarxes socials. Precisament Montoliu ha sigut l’encarregat de coordinar el monogràfic #Biotec del número 97 de Mètode, i precisament ell ha sigut també l’autor d’un dels articles més llegits de l’any: La comunicació de l’edició genètica repassa les decisions preses a l’hora de transmetre a la societat els avanços biotecnològics i la responsabilitat divulgadora dels investigadors.
Una altra tecnologia que sembla haver-se instal·lat en l’imaginari col·lectiu –es comprenga o no en què consisteix– és la intel·ligència artificial, una eina informàtica potentíssima que permet automatitzar tasques com l’anàlisi de grans quantitats de dades, desenvolupar aplicacions de biomètriques facials o de veu, o fins i tot il·lustrar un número de la nostra revista. Els límits funcionals i ètics d’aquesta innovació són el que Pere Estupinyà analitza en el que ha sigut un dels articles més llegits d’enguany, ‘Machine learning’ i moralitat artificial; seran les màquines capaces, algun dia, de pensar de manera anàloga als humans?
Amb l’actualitat com a responsable però de manera inesperada, entre les publicacions més llegides del 2018 s’ha col·locat un article publicat en la nostra revista fa més de quinze anys. Qui diu que el caos no té lleis?, de Jesús Navarro i Josep Ros, exposa les idees que han intentat posar ordre a la impredictibilitat dels sistemes, com el famós efecte papallona. La peça va aparèixer adaptada sota el títol «Les lleis del caos» en la darrera convocatòria de les proves C1 de valencià de la Junta Qualificadora, motiu que li ha valgut milers de noves consultes.
Nutrició
Juan Mora i Salvador Mestre són els autors d’una de les publicacions més visitades. Gelats amb ciència s’endinsa en el món de la gelateria artesanal per a descobrir-nos la ciència darrere del producte estiuenc per antonomàsia, que no és sinó la contribució equilibrada de diverses disciplines: bromatologia, matemàtiques, química, física… els gelats amaguen més ciència del que sembla, però tot i els seus beneficis organolèptics, cal vigilar el seu consum. Lucía Martínez Argüelles, autora de Les dietes de calaix i la #SanidadDesnutrida, explica en el que ha sigut també un dels articles més llegits del 2018 la importància de la figura del dietista-nutricionista a l’hora de, precisament, marcar pautes alimentàries, envers l’actuació poc responsable del personal sanitari no qualificat per a realitzar aquestes tasques.
Més enllà de la nutrició però sense deixar l’aparell digestiu, la microbiota intestinal ha incorregut en el món dels trasplantaments a través de la femta. Aquesta tècnica pot sonar si més no sorprenent, però s’ha demostrat efectiva per a eliminar el patogen intestinal Clostridium difficile, característic per la seua resistència a antibiòtics i per produir infeccions recurrents. Claudio Hidalgo ho conta en L’òrgan desconegut, una de les peces més visitades del nostre web.
#Mètode100
Amb el número 100 de Mètode a punt de ser publicat, des de la redacció hem recuperat alguns dels textos més interessants i emblemàtics de la revista per commemorar aquesta efemèride. Figures com Lynn Margulis o Noam Chomsky protagonitzen les entrevistes més llegides de la sèrie #Mètode100, coincidint amb el noranta aniversari del lingüista nord-americà.
Centenària s’ha tornat enguany l’epidèmia de la grip espanyola, una de les pitjors crisis mèdiques de la humanitat que encara compta amb detalls per esclarir cent anys després de la seua irrupció. Aquest assumpte ha sigut, també, un dels més llegits pels nostres lectors.
