Blau?

Relat guanyador d'Inspiraciència 2020 en la categoria juvenil català

paisatge herba cel blau

–Tania!!! –va cridar la mare molt contenta.

En un poble de l’Horta, vivia Tania amb els seus pares. A ella li encantava parlar anglés però el que més li agradava era mirar el cel. A l’escola, Tania havia participat en un concurs de relats curts i el primer premi era una estada d’un mes en un internat d’Irlanda… i havia guanyat!!!!

Quan va aplegar el dia, tota la seua família la va acompanyar a l’aeroport. Tania estava molt nerviosa, ja que no havia pujat mai a un avió, però una vegada dalt… Quina meravella!!! El cel, d’un blau indescriptible, sense núvols… Tania va estar les dues hores de viatge sense poder llevar els ulls de la finestreta.

En arribar a l’internat, va poder comprovar que allí, a Irlanda, el seu cel no tenia el mateix color. Ara era obscur, trist. Es va sentir un poc disgustada, però de seguida es va animar quan li van presentar els nous companys. Prompte va fer amistat amb un xiquet de la seua edat que tenia un nom molt curiós: John Tyndall IV.

L’endemà, a l’hora del pati, Tania va mirar al cel. Aquell dia sí que estava blau i de sobte John Tyndall IV es va apropar:

–Què fas Tania? Mires el cel?
–Sí. És el que més m’agrada de tot –digué Tania.
–Vols que et conte una història relacionada amb el cel? –li preguntà John Tyndall IV amb una carassa com si amagara alguna cosa.
–Clar. Però tu que pots saber del cel que jo no sàpiga? –digué Tania un poc ‘mosca’.
–Uffff!! Moltes coses. Què no t’has fixat en el meu nom?
–Doncs la veritat, sí que és curiós. Pel IV, dic –digué Tania cada vegada més intrigada.
–Jo soc el rebesnet del gran físic John Tyndall –digué solemnement John.
–Aaahhhh! Doncs no sé qui és eixe gran físic, ho sent.

John li contà que el seu besavi va ser qui cap al 1860 va descobrir per què el cel era blau. Li contà que John Tyndall era un físic entusiasta de les muntanyes i passava molt de temps als Alps. Allí, al capvespre contemplava les postes de sol i la seua magnífica gamma de colors.

Unint les dues grans passions seues, el cel i la física, es va proposar comprendre’l. Va inventar nombrosos aparells molt sofisticats i complexos, però quan va voler saber per què el cel es veia blau de dia i roig al capvespre, els instruments que va usar van ser senzills. Va agafar un simple tub de vidre per a simular el cel i va usar una llum blanca en un extrem per a simular la llum del Sol. Va descobrir que quan omplia gradualment el tub de fum, el feix de llum semblava ser blau des d’un costat però roig des de l’altre extrem. Es va adonar que el color del cel és el resultat de la llum del Sol dispersant-se per les partícules en l’atmosfera superior; és el que ara es coneix com l’efecte Tyndall.

–Wow, John, quina passada! No tenia ni idea! –digué Tania amb els ulls com a plats.
–Acabe de tenir una idea, Tania! Vols que demà provem de fer un experiment?
–Clar que sí!! Demà ens veiem.
–D’acord. Fins demà, Tania.

L’endemà, John va aparéixer carregat amb una caixeta de vidre, aigua, llet i una llanterna.

–John, en què consisteix l’experiment? –digué Tania molt emocionada.
–Com deia el meu besavi, farem «el cel en una caixa».
–Anem doncs! –digué Tania preparada.

Els dos amics posaren la caixa de vidre damunt d’una tauleta i l’ompliren d’aigua. Després John va tirar unes gotetes de llet dins. Quan la mescla estava feta i les llums apagades, va apropar la llanterna de llum blanca a un extrem de la caixa i… a un costat de la caixeta, la solució era blava. Però a mesura que viatjava cap a l’altre costat, s’anava tornant més groga, fins a tornar-se taronja, com el capvespre.

John li explicà que hui sabem que el color blau es dispersa més per la seua menor longitud d’ona, mentre que el roig penetra més per ser l’ona més llarga de la llum visible. Quan el recorregut de la llum a través de l’aire augmenta, com ocorre a l’alba i al capvespre amb el sol més baix, el blau es dispersa abans d’arribar a la nostra línia visual i observem la dispersió del roig.

El mes d’estada va passar molt de pressa. A la tornada, dins la maleta, Tania portava un bolic de roba bruta, una nova amistat i uns coneixements del cel que mai hauria imaginat aprendre en un país on el cel quasi mai és blau.

© Mètode 2020