Entrevista a Andrés Santos-Cubedo

Andrés Santos-Cubedo és investigador de l’Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia a la Universitat Jaume I de Castelló. A més, és director del Museu de Begís, de la Col·lecció Paleontològica de Cinctorres i de Portell, Terra de Dinosaures. La seua tasca de recerca s’ha centrat en els jaciments fòssils de la província de Castelló i la seua relació amb altres faunes europees. Santos-Cubedo forma part del grup d’investigadors que han fet una important troballa a Cinctorres (Castelló). Des del 18 de maig de 2023, Protathlitis cinctorrensis (‘Campió de Cinctorres’) és oficialment una espècie nova de dinosaure. Andrés Santos-Cubedo ha participat en el monogràfic de Mètode «El llegat dels dinosaures» amb un article sobre els dinosaures a la conca del Maestrat. Ara, l’entrevistem per conéixer, entre altres qüestions, com va donar-se aquesta troballa i quina anècdota s’amaga darrere del particular nom del dinosaure.

Com s’arriben a trobar fòssils nous de dinosaures?

En primer lloc, pot donar-se una troballa fortuïta. Per exemple, una vegada una persona que passejava al voltant de la zona del Maestrat va trobar el que pareixien ossos, ho va dir a l’Ajuntament, i efectivament es tractava d’ossos de dinosaure. Una segona manera de trobar nous fòssils és planejant la seua cerca. Una vegada els paleontòlegs coneixem una zona on poden haver-hi restes paleontològiques, marquem en els mapes geològics les zones més favorables per trobar jaciments, i anem amb el nostre GPS i motxilla a caminar per la zona i buscar nous jaciments. Quan els tenim localitzats, ve el següent pas. Es donen d’alta i s’informa la Conselleria, i després s’aconsegueixen els fons per iniciar una campanya d’excavació.

Al seu article en Mètode parla de com la conca del Maestrat és propícia per a la troballa de fòssils de dinosaures. Quina és la història d’aquesta zona?

En aquesta zona es coneixen fòssils de dinosaures des de fa més de cent anys. De fet, és una de les primeres zones on es van descriure dinosaures a Espanya. Durant la dècada de 1920, es van fer unes campanyes d’excavacions i recerca, però quan va arribar la Guerra Civil tot açò va quedar en l’oblit. És a partir dels anys vuitanta quan es reprenen les activitats d’excavacions a Terol i Castelló, però no va ser fins al nou segle quan la conca del Maestrat va agafar especial importància. Des d’aleshores, hem passat de no tindre cap dinosaure nou a tindre’n actualment quatre. Açò té una gran importància també a escala europea, per haver descobert dinosaures que no existien en cap altra part del món. Ara es continua treballant, investigant i excavant, i segur que apareixen noves troballes.

Vostè forma part de l’equip que ha fet la troballa del dinosaure que heu batejat com Protathlitis cinctorrensis. Podria explicar com es va donar la troballa?

S’ha produït en un jaciment anomenat Ana, en el municipi de Cinctorres [comarca dels Ports, Castelló]. En aquest jaciment hem fet vuit campanyes d’excavació des de 2002, i s’han trobat quasi un miler de fòssils, la majoria de dinosaures, però també de cocodrils, taurons… Pel que fa als dinosaures, s’han trobat d’herbívors com sauròpodes i ornitòpodes, i també carnívors. D’aquests últims, teníem dos tipus diferents, dels quals s’havien trobat les dents. Durant la quarta i cinquena campanya vam trobar a més vèrtebres de la cua d’un dels carnívors, però amb açò encara no podíem saber si es tractava d’una espècie nova. Vam tindre la sort que en l’última campanya, la del 2008, vam trobar un maxil·lar quasi complet. Açò, juntament amb les dents que ja teníem i les vèrtebres, ens va permetre comparar-lo en altres dinosaures pareguts i afirmar que es tractava d’una espècie nova. Es tracta d’un tipus d’espinosaure, que s’alimentava de peixos i altres animals, inclús dinosaures petits. Eren dinosaures que vivien prop de la costa: ara, la zona dels Ports és de muntanya, però fa 127 milions d’anys era una zona costanera, amb xicotets estuaris i platges.

Pot explicar l’anècdota darrere del nom Protathlitis cinctorrensis?

Tres de les quatre persones que hem participat en l’estudi d’aquest dinosaure vivim a Vila-real, i especialment jo soc «futboler». Poc després de la pandèmia, quan encara hi havia restriccions, vaig poder viatjar a veure la final de l’Europa League que va jugar el Vila-real contra el Manchester City, i allà vaig dir: «Bé, si guanyem he de fer alguna cosa per celebrar el triomf». Vam guanyar, i com jo el que sé fer i al que em dedique és a la paleontologia, quan l’any passat vam començar a estudiar el material, com 2023 era a més el centenari del club, vaig pensar que podíem dedicar-li una part del nom. La meitat està dedicada a la localitat on s’ha descobert, Cinctorres – d’ací cinctorrensis – i l’altra al títol de l’Europa League i al centenari del Vila-real, li vam ficar campió, que en grec és protathlitis.

Els dinosaures tenen molta presència a la ciència-ficció, en pel·lícules com Jurassic Park. Fins a quin punt diria que les representacions dels animals en aquestes produccions són fidels al que es coneix d’ells en l’àmbit científic?

Al cine sempre s’agafen certes llicències per fer més interessant la pel·lícula, però en el tema dels dinosaures sí que es veu una evolució. En les primeres pel·lícules en les quals apareixien dinosaures, es representaven com es pensava aleshores que eren: animals grans, lents, maldestres… a mesura que la ciència ha anat desmentint açò, s’ha reflectit en les pel·lícules. Sí que hi ha una evolució paral·lela dels avenços científics en la forma en què es representen en la ficció. En la saga de Jurassic Park es pot veure com en les primeres entregues apareixen coses que ja en les últimes s’han modificat, perquè s’ha comprovat científicament que no eren així. Ja des de la primera pel·lícula, Steven Spielberg comptava amb assessors científics, paleontòlegs, i s’ha continuat fent.

Més enllà de l’important paper que tenen els dinosaures en la ciència-ficció, pensa que la paleontologia compta amb el reconeixement públic que mereix?

En paleontologia hi ha sobretot dos temes que tenen gran ressò mediàtic i, per tant, la gent ho segueix molt: un són els dinosaures, i l’altre, tot allò relacionat amb l’evolució humana. Sobre aquests hi ha molta atenció, preocupació, i hi ha molt interés per continuar investigant i excavant. Però és veritat que en altres temàtiques no menys importants, la paleontologia passa més desapercebuda. Si parlem de l’espai on treballe, la Comunitat Valenciana, si haguera de destacar coses a millorar seria la inversió en la difusió dels jaciments que tenim i la seua conservació. Ací tenim jaciments molt importants, que moltes vegades no es coneixen o no són visitables. Hauríem d’apostar per fer-los visitables i que hi haguera més difusió d’aquest patrimoni que tenim.