La conquesta ciutadana del Saler
L’exposició «El Saler per al poble, ara!» recupera la mobilització ciutadana dels setanta per salvar la Devesa
A principis de la dècada dels seixanta, l’Ajuntament de València va promoure un pla per a urbanitzar la Devesa del Saler, una franja de gran valor ecològic situada entre l’Albufera de València i el mar Mediterrani. Era l’època del desarrollismo, on la natura i el medi ambient només eren vists com un entrebanc al progrés econòmic.
Però una dècada després, amb les obres d’urbanització ja iniciades i quan les conseqüències per a l’ecosistema eren ja evidents en el paisatge de la Devesa, els veïns de la ciutat de València es van mobilitzar per conservar aquest espai baix el lema «El Saler per al poble». Una mobilització pionera, limitada pel context de la dictadura franquista, però que va comptar amb el suport mediàtic del principal diari valencià en aquell moment, Las Provincias, i que finalment va aconseguir aturar el projecte i conservar la Devesa.
Ara, una exposició recupera aquesta lluita ciutadana en una mostra que recull documentació urbanística, fotografies, cartells i retalls de premsa de l’època. «El Saler per al poble, ara! El poder de la ciutadania en la transformació responsable del paisatge i del territori», que es pot visitar al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València fins al pròxim 15 d’octubre, recorre el passat i present d’aquest espai natural i al mateix temps «planteja una sèrie de qüestions que estan pendents i que cal continuar treballant per a la seua conservació», segons explica l’arquitecte Tito Llopis, un dels comissaris de l’exposició junt amb els també arquitectes Carles Dolç, Felipe Martínez, Luis Alberto Perdigó i la periodista Maria Josep Picó. La mostra, produïda pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, ha comptat a més amb la col·laboració, entre altres entitats, del Col·legi Territorial d’Arquitectes, que ja va jugar un paper clau en les mobilitzacions dels anys setanta, com a organitzador l’exposició «El Saler: Dades per a una decisió col·lectiva» l’estiu de 1974.
La ciutadania es va mobilitzar baix el lema «El Saler per al poble» per a conservar la Devesa del Saler.
Cartell de l’exposició organitzada el juliol de 1974 pel Col·legi d’Arquitectes sobre la modificació del pla d’urbanització de la Devesa.
Per a Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, aquest moviment ciutadà –on s’articularen científics, activistes i associacions de veïns– va significar una «conquesta històrica» i va començar a «esbossar una visió de l’ecologisme» que no es tenia fins aquell moment. Per al catedràtic de Sociologia, aquesta exposició «és una oportunitat per a obrir un debat sobre els reptes de l’ecologisme i de la sostenibilitat».
Actualment, la Devesa del Saler forma part del Parc Natural de l’Albufera de València, el primer parc natural valencià i, tal com assenyala Sergi Campillo, regidor delegat de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València, «el més complex per la interrelació entre les persones i el medi». I és que les particularitats d’aquest parc, que s’estén per dotze termes municipals, fa que estiga constantment sotmès a una forta pressió urbanística i turística, però també a la d’altres activitats com l’agricultura o la indústria.
Les restes de la urbanització encara són visibles en el paratge de la Devesa del Saler, però des dels anys vuitanta s’han dut a terme amb èxit treballs de regeneració i conservació a la zona. / Foto: Anna Mateu.
De la desfeta del paisatge a la regeneració
Els treballs d’urbanització del Saler durant els anys seixanta i setanta van provocar la pràctica desaparició del cordó dunar exterior de la Devesa, que va ser substituït per un passeig marítim i acompanyat per una xarxa de carreteres, camins interiors, blocs d’apartaments i altres serveis que van afectar greument l’ecosistema original de la zona.
Els primers a alertar de la situació van ser els biòlegs valencians, com ara Ignacio Docavo i Miguel Gil Corell. Va ser a través d’ells que, en 1970, Félix Rodríguez de la Fuente es va fer ressò de l’estat de la Devesa del Saler i l’Albufera al seu programa Vida salvaje, en el que va ser la primera veu d’alarma. No seria fins tres anys després que la premsa local, a través de Las Provincias, recolliria aquestes posicions contràries a la urbanització. Amb l’altaveu del principal diari valencià en aquell moment, a poc a poc la postura en contra de la urbanització va anar prenent força, amb el suport de les associacions de veïns, de veus provinents del món intel·lectual i universitari com Josep Vicent Marqués o Trinidad Simó i dels mateixos periodistes del diari com María Consuelo Reyna o Francisco Pérez Puche.
Després de l’estiu de 1974, moment de màxima mobilització ciutadana i mediàtica, la urbanització es va paralitzar i ja durant els primers governs democràtics es va dur a terme la regeneració i protecció de la zona. El paper de l’Oficina Tècnica de la Devesa, tal com destaca Sergi Campillo, ha estat clau en aquest sentit «i un exemple de cas d’èxit de regeneració».
No obstant això, les empremtes de la urbanització són encara visibles a la Devesa a través de les restes de xarxes viàries, apartaments i altres construccions. «És una qüestió que no es pot resoldre a mig termini», opina l’arquitecte Carles Dolç, «perquè ens trobem amb casos de diferent tipus. Hi ha edificis amb residents, però també edificis abandonats com l’hotel Sidi Saler, que a més ha estat declarat dins del domini públic marítim-terrestre i sobre el qual s’hauria de prendre una decisió. A més, ens trobem amb altres anomalies com la CV-500 o el camp de golf. Són qüestions sobre les quals reflexionar», explica el comissari, que va participar activament en les mobilitzacions dels anys setanta. En aquest sentit, Tito Llopis afegeix que «s’ha dut a terme un treball de regeneració destacable, que cal continuar, i per tant en l’exposició deixem oberta la qüestió de com hem d’enfrontar-nos a aquests reptes. La mostra pretén ser una reflexió de com era, com és i com pot ser la Devesa».
L’exposició va acompanyada d’un catàleg que recull articles de diferents autors que analitzen el passat, el present i el futur de la Devesa del Saler des d’una perspectiva científica, cultural i social. Tot plegat, un treball que rememora i reivindica aquest moviment ciutadà, «possiblement el primer de caràcter ecologista a Espanya» segons Carles Dolç, sense el qual no podríem gaudir avui d’aquest espai natural que és la Devesa del Saler.
