L’origen de les societats humanes a anàlisi en Mètode
Nou número «Vida social: Una història natural de les societats»
Quin és el paper de la cooperació en la nostra evolució? Per què tenim normes socials? Com van nàixer les ciutats? Com la civilització s’ha vist modelada per la nostra forma d’alimentar-nos? Aquestes i altres preguntes són les que contesta el nou número de la revista Mètode, «Vida social», un monogràfic dedicat a analitzar l’origen de les societats humanes que ha estat coordinat pels professors Juli Peretó (Universitat de València) i Jaume Bertranpetit (Universitat Pompeu Fabra de Barcelona). En el número participen especialistes de diferents àrees per a oferir una mirada multidisciplinària des de la biologia evolutiva, l’arqueologia, la història, l’ecologia o l’arquitectura i ha comptat amb les signatures de Pau Carazo, Anna Bach Gómez, Laureano Castro i Miguel A. Toro, Greg Woolf, Carolyn Steel i Salva Duran-Nebreda i Sergi Valverde.
Tal com expliquen els coordinadors, «per entendre els fonaments d’aquesta organització social humana ens cal buscar els avantatges adaptatius que potser han suposat, en la història de la vida, les estructures socials i entendre quines qualitats semblen seguir vectors biològics genuïns». Tot acompanyat de les escultures de l’artista Vicent Ortí, que a través de materials com el ferro, la fusta o pedra ens remet als origen mateixos de les nostres societats humanes.
Qualitat de l’aire, bacteris resistents i preshistòria amb perspectiva de gènere
A més, el nou número de Mètode inclou també, com de costum, altres articles que s’ocupen de temes com ara la contaminació de l’aire o l’evolució de la resistència als antibiòtics. També se’ns ofereix una mirada històrica al taxol, un dels antitumorals més valuosos a la nostra disposició, i un reportatge en profunditat sobre els recursos naturals del Sàhara Occidental i els interessos que hi ha al darrere. El número inclou també dos entrevistes, a Lori Marino, que ens parla sobre l’impacte que té la captivitat en els animals, i a Marylène Patou-Mathis, preshitoriadora francesa i autore del llibre El hombre prehistórico era también mujer. Tot plegat, un nou número de Mètode que es completa com sempre amb les seues col·laboracions habituals a càrrec de Xurxo Mariño, Enric Marco i Soler, Josep Roselló, Pau Carazo, JM Mulet, Chantal Ferrer, M. Alma Bracho, Pere Estupinyà, Fernando Ballesteros, Gemma Marfany, Roberto García-Roa i Ramon Folch.