Stephen Hawking, un científic incombustible
El cèlebre físic britànic ha mort als 76 anys
Stephen William Hawking ha mort hui 14 de març de 2018 a la ciutat de Cambridge (Regne Unit). Les seues contribucions a la física han estat fonamentals per al desenvolupament de la disciplina des de la segona meitat del segle xx. La seua fama internacional, però, es deu sobretot a una incansable tasca de divulgació que el va dur arreu del món, a més d’un compromís ferm amb la societat i l’impuls al coneixement.
Un referent de la física i la visió de l’univers
Stephen Hawking va estudiar física en el University College d’Oxford i en finalitzar es va traslladar a la Universitat de Cambridge per realitzar el seu doctorat en cosmologia. Va ser durant aquesta època que va començar a experimentar els primers símptomes de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que aniria afectant la seua mobilitat de manera progressiva i que l’acabaria seient a una cadira de rodes per a la resta de la seua vida. El 1985 va haver de sotmetre’s a una traqueotomia i des d’aleshores utilitzava un sistema de veu per ordinador, una particularitat que també va augmentar el seu reconeixement a àmbits molt diversos. Malgrat les dificultats imposades per la malaltia, mai no va voler abandonar el seu treball.
«La fama internacional de Hawking es deu sobretot a una incansable tasca de divulgació que el va dur arreu del món»
Per descomptat, Stephen Hawking ha estat un dels referents dels col·laboradors de la revista Mètode. En el número 69, Afinitats selectives, el catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona David Jou va escriure l’article «De la breu història de tot al gran disseny». En aquest analitzava l’evolució del pensament de Stephen Hawking al llarg de quasi tres dècades: entre les seues aportacions més destacades, trobem la preocupació per la unificació de la força gravitatòria amb els postulats de la física quàntica com a condició per a obtenir informació sobre les etapes primigènies de l’univers.
També ben coneguda és l’aportació de Hawking sobre els forats negres, dels quals va estipular que emetien una radiació batejada amb el nom del físic britànic i, per tant, no eren del tot «negres». Però a més de contribucions teòriques, Stephen Hawking també ens ha deixat reflexions cridaneres sobre l’exploració espacial, com quan va afirmar que contactar amb civilitzacions extraterrestres podria resultar devastador per als éssers humans.
Una vida dedicada a la divulgació
Com va dir a una entrevista per al diari El País, Stephen Hawking pensava que tenia «el deure d’informar la gent sobre la ciència». Aquest sentiment es va plasmar en nombroses obres de divulgació, entre les quals destaquen Breu història del temps (1988), L’univers en una closca de nou (2001) o El gran disseny (2010). Fins i tot va escriure juntament amb la seua filla Lucy llibres de ciència per a xiquets, com George’s secret key to the univers (2007).
Stephen Hawking va acabar esdevenint una icona de la cultura popular. La seua vida va ser duta a la gran i petita pantalla en diverses ocasions mitjançant documentals i pel·lícules. El mateix Hawking va protagonitzar aparicions a sèries de televisió com Els Simpsons i sobretot, The Big Bang Theory, on va col·laborar en més d’una ocasió. Els membres de l’equip de rodatge de la sèrie han estat dels primers a recordar el físic britànic en conèixer-se la notícia de la seua mort.
