Solució espacial: Port de València

La geografia del capitalisme global

Port de València

La producció del territori està marcada per pràctiques socials. Els interessos polítics i econòmics, i els discursos sobre el medi ambient que els sustenten, generen nous espais per a la urbanització. El 1986 s’aprovà el creixement del Port de València cap al sud. Natzaret, barri mariner i de pescadors, lloc d’estiueig popular, es quedava sense platja ni vista al mar. Anys després, la Punta perdia bona part de la seua horta productiva; camps urbanitzats i alqueries i barraques enderrocades per a construir una zona d’activitats logístiques per al port. Un barri agrícola i un barri mariner transformats en sòl urbà mitjançant actuacions encaminades a convertir-los en abocadors i fonts d’extracció de recursos. No és casualitat que des de fa dècades les activitats socials i ambientalment més costoses per a la ciutat es desplacen cap al sud.

«Propose fer un exercici de geografia crítica i pensar en el Port de València com una solució espacial, com un nou paisatge per a l’acumulació de capital»

La construcció del Port de València ha suposat una transformació espacial a gran escala, la producció d’una nova massa de sòl destinada a usos industrials: una nova socio-naturalesa. Existeix una connexió entre la producció d’aquesta socio-naturalesa, o medi ambient construït, i les dinàmiques de la globalització i l’expansió urbana pròpies del capitalisme. En l’àmbit de la geografia crítica, la producció i reproducció de l’espai és fonamental per a entendre com opera l’economia política del model capitalista. Com argumenta David Harvey, la globalització és la forma actual que ha adoptat el procés de producció i reconstrucció d’espai que caracteritza el capitalisme. Harvey utilitza el concepte de solució espacial per a descriure l’expansió geogràfica que es dona com a resposta als problemes causats per la sobreacumulació capitalista. D’aquesta manera el capital, mitjançant inversions públiques i privades, es fixa en el territori, s’arrela en la terra, obrint nous espais que transformen la geografia, creant nous paisatges per a l’acumulació. Així, uns territoris es desindustrialitzen, d’altres es reindustrialitzen, i els espais rurals i litorals són sotmesos a processos de desenvolupament urbà. Són respostes temporals per a evitar les crisis del capitalisme a costa de sembrar de ciment el planeta, refent la geografia del món per a localitzar l’excedent de capital.

Propose fer un exercici de geografia crítica i pensar en el Port de València com una solució espacial, com un nou paisatge per a l’acumulació de capital. El projecte de construcció i ampliació del port ha suposat la transformació del territori, de la socio-naturalesa prèviament existent (horta de la Punta i platja de Natzaret)  en un nou tipus de sòl que pot ser comprat i venut. El sòl produït s’ha convertit en una àrea industrial per a les activitats portuàries i logístiques i els intercanvis de mercaderies del comerç global. S’ha destinat una gran quantitat de recursos a aquest projecte, fixant o arrelant determinades relacions socio-naturals i creant un nou medi ambient construït, un medi ambient industrial. El nou territori resultant ha generat noves dinàmiques espacials (pèrdua d’espai agrícola productiu, desaparició de platges urbanes i grans inversions en infraestructures de transport i logístiques) i socials (expropiacions, deportacions, desaparició de sabers i formes de vida i destrucció del patrimoni històric).

La producció de territori que generen les solucions espacials suscita un problema polític: com planificar-lo i gestionar-lo? El problema s’hauria de resoldre a través de les institucions i processos democràtics i mitjançant debats públics. En canvi, en el cas que ens ocupa, el problema de la planificació del front litoral de la ciutat no s’ha resolt de forma democràtica sinó designant a un ens autònom constituït ad hoc, l’Autoritat Portuària, com a entitat responsable d’aquest procés de creació d’espai. L’Autoritat Portuària és un element de l’administració estatal en l’àmbit local (depèn de Ports de l’Estat, pertanyent al Ministeri de Transport), constituïda en 1993, que des d’aleshores ha estat marcant l’esdevenir de la façana marítima de la ciutat.

«L’actual projecte d’ampliació del Port de València ajorna en el temps la vertadera planificació de la franja litoral de la ciutat i de les activitats logístiques»

L’Autoritat Portuària és molt més que una entitat encarregada de gestionar l’activitat del Port de València. Ha sigut un actor clau en el planejament urbà i de la franja litoral i en la planificació del transport marítim i terrestre. Ha emprat un discurs ideològic basat en el menyspreu de la Punta i Natzaret, de tot el que hi havia i de tot el que representen, i que veu el medi ambient com un recurs que cal explotar. Un discurs que defensa els interessos econòmics de les empreses exportadores, del sector de la construcció, de les corporacions transnacionals i de les grans navilieres, i que promou un model de globalització neoliberal basat en la competitivitat, la rendibilitat, el creixement econòmic i la projecció i el posicionament internacional de la ciutat. Un model que queda així plasmat en el territori i que demostra que en una democràcia liberal ni els processos de presa de decisions ni els resultats dels mateixos són ideològicament neutrals. I no són neutrals perquè proveeixen el marc adequat perquè el capitalisme es mantinga com a sistema hegemònic.

L’actual projecte d’ampliació del Port de València és una mesura pensada per atraure capital mitjançant una solució espacial que ajorna en el temps la vertadera planificació de la franja litoral de la ciutat i de les activitats logístiques. No és un cas aïllat. Es tracta d’un cas més d’acumulació per despossessió, una estratègia global que busca concentrar la riquesa i el poder en unes poques mans a costa del que desposseeix a la ciutadania.

© Mètode 2021
Professora del Departament de Geografia de la Universitat de València i directora del Centre Internacional de Gandia.