D’allà on estàs, envia’ns magranes, Ferran

In memoriam

Xe, Ferran, ja te n’has anat de viatge al lloc on, tal com comentàvem aquella tarda quan ens vam conèixer, hi ha magranes a muntó.

Ara que ens has deixat he llegit bona cosa dels savis, emotius i encertats comentaris sobre tot allò que vas fer i representar per als qui estimem la divulgació, l’ensenyament, la llengua, les plantes, el País, i tantes altres coses bones.

Així que, com comprendràs, a l’hora d’escriure’t em trobe apoquit davant les paraules que t’han dedicat. Què podria afegir que no t’hagueren dit, i amb tota la raó?

Al final m’he decidit a contar un secret que compartíem, no tan sols tu i jo, sinó tots aquells que t’havien llegit el teu article El magraner, la tradició perduda.

Però, parlem-ne del context.

presentacio1

D’esquerra a dreta, Ferran Zurriaga, Daniel Climent, Martí Domínguez, Pedro Carrasco i Isabel Mateu durant la presentació del llibre Herbari en el Jardí Botànic de la Universitat de València en 2013.

Vaig tindre la sort de conèixer-te personalment gràcies als amics de la revista Mètode, a Anna Mateu i a Martí Domínguez, que ens van emparellar en aquella aventura que es va dir Herbari. Viure amb les plantes. Quina alegria per a mi! I quin goig per als lectors que, com jo mateix, t’havíem seguit en els articles d’etnobotànica que vas escriure a la revista i que ara apareixien compilats en un llibre.

Vam participar, junts, en la presentació al Centre Octubre, a València, en aquelles tertúlies de ciència organitzades per Juli Peretó, i presentats per Reis Juan.

I també amb motiu de les entrevistes que ens van fer al Jardí Botànic, tant per parlar del llibre com d’algunes de les plantes que hi havíem tractat, com ara el margalló i la figura de pala.

Com me’n recorde d’aquells versets que havies recollit en el teu article, justament, sobre el margalló i que et vaig recitar de memòria quan ens vam veure!  «Aquells que van a fer palmes/ sempre van acaminant/ amb el cabàs a l’esquena/ i les mans brutes de sang». Quantes vegades, recordant-te a tu, els he compartit durant les visites etnobotàniques en què he participat!

Més tard tornaríem a reunir-nos en aquella altra iniciativa magnífica, ara d’Eva Pastor i Jaime Güemes, de fer-nos compartir algunes de les nostres històries sobre les plantes màgiques d’aquesta nit també màgica, en el Jardí Botànic de la Universitat de València, i a més a més acompanyats d’unes ben triades peces musicals interpretades en viu i en directe davant d’una concurrència ben nombrosa.

Ferran Zurriaga, en primer pla, durant una entrevista conjunta amb Daniel Climent, amb motiu de la publicació del llibre Herbari: Viure amb les plantes.

Però, tornem al tema central de les magranes que segur que trobaràs allà on has anat. O almenys això em vas comentar quan et vaig dir l’alegria que m’havia emportat en descobrir, en el quadre de Juan de Juanes Esposori místic del beat Agnello, que l’àngel enviat del cel portava en la mà una vara de flors i tres magranes dutes directament del lloc on anava la Santa Dorotea del quadre. Sabedors com érem del mite de Persèfone i de com en «l’altre món» havia trobat un magraner ple de magranes, ho vam relacionar amb el quadre del nostre paisà, el pintor de la Font de la Figuera, i vam acordar que el primer que hi anara li enviaria a l’altre un ramell de magranes.

Tot i que tu ja, sabut com eres, ja t’havies avançat, i ens havies deixat per a tothom el teu magnífic article dedicat a la fruita, que guardarem entre nosaltres amb tanta estima com covarem el teu record i tantes altres coses que ens vas ensenyar quan estaves entre nosaltres.

© Mètode 2022
Catedràtic de secundària de Ciències de la Natura. IES Badia del Baver (Alacant).