Poques activitats han anat tan lligades al desenvolupament de la nostra societat com l'agricultura. Al llarg de la història, el món agrari ha estat un component fonamental en els canvis socials i econòmics dels valencians. Durant mil·lennis, els nostres avantpassats han seleccionat i utilitzat vegetals i animals per a la seua alimentació individual i social, en un context pràcticament d'ecosistema mediterrani, dins de les lleis de l'ecologia, adaptant-se a l'ambient i modificant-lo.
El Quixot probablement hauria tornat pel mateix camí de vinguda si hagués vist els gegants de Menorca. Qui ho hauria de dir, que, dins d'una illa de dimensions tan reduïdes, devers una trentena de molins giraven sense descans. Això fa entendre que la sembra de
El gènere Lupinus pertany a la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabaceae), família en què també s’inclouen plantes tan conegudes i importants per a la societat com les faveres, les fesoleres, els cacauets o la soja, entre moltes més.
L’oliverar ha experimentat una sèrie de canvis amb conseqüències molt importants per al mateix sector. L'oliverar ecològic es presenta com un correu sostenible per a la zona mediterrània.
L'olivera és molt present a la cultura popular: apareix a poemes, cançons, contes... La collita d’olives i la producció d’oli jugaven un rol fonamental a terres de secà fins fa unes dècades.
Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...
La història de l’alimentació humana ha tingut tres instants crucials. El primer es va produir fa dos milions i mig d’anys en algun lloc d’Àfrica, quan alguns prehomínids van començar a incorporar petites porcions de carn a la seua dieta vegetariana.
D'on ve l'expressió «anem a fer palma»? perquè les plantes més populars a la valència rural eren l'espart i el margalló? tot açò i més, en aquest article
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
Durant segles, els llauradors han viscut de la terra d’horta o de la terra de secà, dos mons complementaris. La terra de reg –sempre ha gaudit d’una gran estima entre els valencians– conforma agrosistemes productius de molt variades dimensions i no sempre litorals.
