Poques vegades els botànics tenim la possibilitat de conèixer tota la història que ha dut al descobriment d’una planta, d’una nova espècie vegetal. També és cert que, normalment, tampoc no hi ha una successió tan excepcional de fets, amb tants escenaris i protagonistes, darrere la identificació d’una novetat botànica i la seua retrobada a la natura.

L'endemisme, com a expressió excel·lent de l'evolució biològica, és el resultat d'una interacció entre un material de partida (el genoma d'una o més espècies parentals) i unes variables ambientals (tant de biòtiques com d'abiòtiques) que estableixen un filtre selectiu sobre aquest material i el forcen a adquirir unes característiques morfològiques i funcionals exclusives.

Beniaia és un poble envoltat d'oliveres, carrasques i ribassos coberts de molsa. El poble és menut, enlairat en un tossalet des d'on s'ataülla un paisatge ampli. La major part de les muntanyes que hom pot contemplar, quan no són ocupades per conreus, són cobertes per una minsa vegetació de brolla mediterrània...

Fa poc menys de dos-cents anys, el 1820, el botànic ginebrí August Pyramus De Candolle aplicà per primera vegada el terme endemisme en un context biològic (botànic). Amb aquesta paraula va definir aquells vegetals originaris d'una sola regió i que ocupaven una petita àrea de distribució. Fins aleshores el terme endemisme era exclusiu de la medicina...

Coloquios dos simples, del portuguès García de Orta, amb el títol d’Aromatum et simplicium aliquot medicamentorum apud indos nascentium historia (Antwerpen, 1567). L’obra d’Orta era la millor descripció de les Índies Orientals i Clusius hi va afegir el 1582 unes Aliquot notae in Garciae aromatum historiam (Antwerpen, 1582) amb noves observacions de l’expedició de Francis Drake pel Pacífic.

El lledoner és un arbre que pertany a la família de les ulmàcies (Ulmaceae), ordre de les urticals. Pot arribar a fer 30 metres d'alçària, encara que habitualment fa de 12 a 16 metres. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un gran tronc recte i una base més eixamplada. Està proveït d'arrels profundes i ben desenvolupades.

No hi ha altre arbre ara a la meua memòria que més s'assemble a la descripció que l'escriptor i humanista Rabindranath Tagore ens deixà, en parlar dels arbres, que el lledoner (Celtis australis).

Les circumstàncies de treball en el camp de la botànica en Espanya han canviat radicalment des de la meua primera introducció en aquest país el 1947. Aleshores, Espanya encara estava refent-se de la guerra civil que havia destrossat el país i, sota la dictadura de Franco, es trobava en gran part aïllada de la resta del món.

Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...

El 1762, Rousseau comença a dedicar-se a la botànica d’una manera més metòdica. Hi consagra tant de temps i d’energia que podem preguntar-nos quin paper ha representat i quin lloc ha ocupat aquesta “ciència amable” en la seua obra. Un gran nombre d’articles ja han