56a-79

Botànica per a després d’una guerra

Entre 1716 i 1717, l'apotecari barceloní Joan Salvador i Riera i Antoine de Jussieu, professor de botànica del Jardin du Roi de París, van recórrer els camins d'Espanya i Portugal, adés en calessa, adés a lloms de mula, per fer «observacions botàniques». Aquest article presenta una breu ressenya de la nissaga dels Salvador i descriu sumàriament el viatge dels dos naturalistes.

0
cacau valencià

El cacau valencià

El cacau valencià és una planta i una collita singular per molts motius. Destacarem amb detall sols un parell d’aquestes particularitats que són de gran importància per cultivar-lo.

0
Post Feature Image

Entrevista a Daniel Climent i Ferran Zurriaga

Parlem amb els autors de la monografia Herbari dins la secció de Mètode TV «Converses Metòdiques».

0

Gesta i vida d’un insigne botànic

El 27 de setembre de 1777 va nàixer Simón de Rojas Cosme Damián Clemente y Rubio, al si d’una família de llauradors relativament acomodada de Titagües (València), un home que es convertiria en un destacat botànic i científic, una notable figura de la Il•lustració.

0
Manual para la conservación de germoplasma y el cultivo de la flora valenciana amenazada

«Manual para la conservación de germoplasma y el cultivo de la flora valenciana amenazada», de diversos autors

[caption id="attachment_10071" align="alignleft" width="200"] Manual para la conservación de germoplasma y el cultivo de la flora valenciana amenazada / Diversos autors / Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. València, 2012. 248 pàgines.[/caption] De ben segur que molts de nosaltres encara podem recordar durant la nostra infantesa

0
biodiversitat agrícola

Biodiversitat agrícola

La pèrdua de diversitat agrícola que es produeix des de fa dècades fa urgent la realització d'estudis específics per recuperar i conservar les varietats locals i els coneixements relacionats amb el seu conreu.

0
Post Feature Image

Gessamí

Donàvem aquest nom a tres plantes ornamentals diferents que identificàvem pel color de les flors: blau, groc o blanc. Però només aquest últim, el blanc, era, pròpiament, el gesminer, l’arbust delicadíssim per mantenir aixecades les branques del qual –d’escorça llenyosa a partir del segon o tercer any de vida– s’havia de disposar d’alguna mena d’enreixat, de rafal o de pòrtic, de pèrgola, de tanca o de paret.

0

De tots els colors

Conec la vall d’Àssua des de ben xica, i encara, ella ha estat present fins fa poc en les paraules de la meva mare com una font més certa que la pròpia realitat. El tresor més xic són les fragues, vermelloses i menudes, que maduren cap allà a mig juny, a les vores d’ombra dels prats o dels camins.

0

Qui no ha plorat pelant una ceba?

La ceba és un dels elements que no deu faltar a l'hort. Aquesta planta bíblica té qualitats interessants que la fan de cultiu obligat tots els anys. Tot i els plors que provoca en tallar-la a la cuina, és molt utilitzada a la nostra taula.

0
Post Feature Image

«Flora de la Vall dels Alcalans. Guia de les plantes que creixen a Montroy, Real i Montserrat», de Simón Fos Martín i M. Ángeles Codoñer Santamans

L’estudi de la flora valenciana és una tasca que té una llarga tradició. Han estat nombrosos els botànics que han recorregut muntanyes i planes, han trescat per penya-segats i s’han mullat en rius i llacunes, a la recerca de noves plantes que enriquiren el ja abundant catàleg florístic autòcton.

0