L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives inaugura un cicle sobre neurociència al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València baix la coordinació dels professors Isabel Fariñas i Federico Pallardó.
En homenatge a Jorge Wagensberg (1948-2018) publiquem la seua columna més recent a Mètode: «Pot pensar una màquina?». Aquest text correspon al número 96 de la revista: Narrar la salut. Literatura i medicina.
Mara Dierssen, neurobiòloga i divulgadora científica, és una de les investigadores de major reconeixement internacional per la seua recerca en la síndrome de Down.
Talking brains, programats per parlar és una exposició original que ens submergeix en el fascinant món del cervell lingüístic. Una proposta de CosmoCaixa que podem veure a Barcelona fins al 28 de gener de 2018. En el fons estàs aprenent sobre el teu propi funcionament, sobre la complexa capacitat de parlar, de comunicar-te.
Els animals s’obliden de les seues necessitats per a bolcar-se sobre les de la seua prole. Per a entendre aquest canvi dràstic de comportament, és necessari investigar quins són els circuits cerebrals que controlen el comportament parental, i quines són les modificacions que tenen lloc en aquests circuits quan els animals es reprodueixen.
La il·lusió de tot ésser viu és continuar viu. El que no s’havia vist mai és un animal com Thaumoctopus mimicus, capaç de fer-se passar amb èxit fins i tot per quinze espècies diferents!
En aquest article s'exposa l'important paper que representa la neurociència en un entorn econòmic i financer.
Conversem amb el neurocientífic José Ramón Alonso sobre la complexitat del cervell i la situació de la recerca de trastorns mentals
Entrevista amb la directora de la Unitat de Neurobiologia Molecular de la Universitat de València
«La ciència és tremendament susceptible a la moda», afirma el professor emèrit de neuroanatomia de l'Institut Holandès de Neurociència. L'entrevistem al monogràfic «Els secrets del cervell».