Amb l'esclat de la primavera a l'alta muntanya l’entorn canvia en un escenari on la natura desperta de la letargia hivernal.
Les muntanyes són una de les regions més efectades pel canvi climàtic. Analitzem la seua importància i els problemes als quals s'enfronten.
Respon JORGE OLCINA: Els núvols es formen per condensació del vapor d'aire en l'atmosfera. Malgrat la seua aparença senzilla, suau i generalment gràcil, i les seues formes variades com cossos suspesos en l'aire, el procés de formació d'un núvol és un mecanisme fisico-químic molt complex i en
La gota freda no és sinònim de pluja forta mediterrània, tot i que des de la pantanada de Tous en 1982 per a molta gent són fenòmens equivalents.
El llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà ens presenta d’una manera senzilla i crua les claus del canvi climàtic i unes línies mestres per saber com podem, encara, frenar-lo.
El paper dels oceans com a reguladors del clima és extraordinari, realment condicionen el present i el futur del planeta.
[caption id="attachment_2497" align="alignleft" width="200"] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días. Brian Fagan. Gedisa. Barcelona, 2007. 416 pàgines.[/caption] El largo verano: de la Era Glacial a nuestros días és un llibre que aborda la influència del clima dels últims 18.000 anys sobre les
Aquesta tardor s’han commemorat algunes de les efemèrides meteorològiques més destacades de la història del clima d’Espanya. Es compleixen vint-i-cinc anys de l’enfonsament de la presa valenciana de Tous –associat al catastròfic desbordament del riu Xúquer– i de les devastadores inundacions en les conques dels
Uns anys arriba de rigorós hivern, altres ens obliga a penjar els abrics i la majoria de les vegades, almenys en els últims temps, mostra trets clarament primaverals. No és estrany, doncs, que popularment es conega com a febrer, «el boig», perquè es tracta d'un dels mesos meteorològicament més variables, fins al punt que entre un any i un altre poden donar-se situacions atmosfèriques antagòniques.
El passat mes d’octubre va inaugurar-se un nou espai situat al cor de València: l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. La seva programació aspira, entre altres coses, a donar notorietat a la ciència, però d’una manera diguem-ne diferent. La voluntat és demostrar amb fets que la ciència també és cultura.