La conclusió general que hem obtingut en el present treball és que les pseudociències esmentades tenen un nivell d’acceptació bastant important entre els futurs docents de ciències, igual com ocorre en la societat.

El documental que acaba de presentar Patty Bonet permet a l’espectador posar-se en la seua pell –o millor dit, en els seus ulls– ja que les imatges que apareixen reflecteixen la discapacitat visual d’una persona amb albinisme de tipus OCA4.

[caption id="attachment_18024" align="alignright" width="200"] El documental Merchands of doubt està inspirat en un llibre de Naomi Oreskes i Erik M. Conway amb el mateix títol. En la imatge, la portada del llibre.[/caption] Als anys cinquanta la comunitat científica internacional tenia evidències suficients que demostraven la relació

A les vores de torrents i rierols, a les fronteres fresques i assolellades dels boscos, o als límits dels camps de cultiu, dominen les bardisses espinoses. Unes eficaces dissuasores pel pas dels humans i els herbívors domesticats, que no poden travessar-les impunement sense deixar-s’hi bocins de roba o de pell.

Després de més de mig segle recorrent el món per mostrar la naturalesa a través de la televisió, Sir David Attenborough (Londres, 1926) no ha perdut un bri de passió per la seua feina.

Els científics necessiten divulgar, entre d’altres, la utilitat social de la seua feina. Els periodistes, d’altra banda, estan necessitats de notícies, de descobriments, d’aventures...

A Espanya, els únics programes consagrats a la informació sobre el medi ambient els trobem en les graelles televisives dels canals públics, tant d’àmbit nacional com autonòmic.

La lluita ecologista de principis dels seixanta va marcar els orígens del periodisme ambiental que coneixem hui. Poc a poc, el medi ambient ha anat esdevenint una prioritat per als mitjans.

La biografia del metge convers oriünd de Xàtiva Lluís Alcanyís és una de tantes peculiars i tristes històries de científics i d’altres personatges de renom que, juntament amb molts altres d’anònims, s’enfrontaren durant l’època moderna al temible flagell inquisitorial. Alcanyís passà de ser metge del rei Ferran II, futur Ferran el Catòlic, a ser condemnat a morir en la foguera al setembre de 1504 per pertinaç i negatiu, pena que no es va fer efectiva fins al 25 de novembre de 1506, temps durant el qual romangué empresonat.

Aquest article ens fa un recorregut pel món del cinema submarí, que des dels seus orígens lligats a la fotografia submarina, ha provat de captar i comunicar al món els misteris dels fons oceànics.