Jorge Wagensberg se sentia aliè –intrús– en un món que ha perdut el gust per la conversa lenta i raonada. Una societat en què els humans, atrapats per la por al futur, la incertesa i la volatilitat, renunciem massa sovint a arribar a ser allò que som.
Una tarda dels anys noranta estava descansant en una platja de la República Dominicana després de bussejar a la badia de Samaná amb l’equip de l’Aquari de Santo Domingo (probablement la millor instal·lació de fauna aquàtica de tot Amèrica Llatina).
La il·lusió de tot ésser viu és continuar viu. El que no s’havia vist mai és un animal com Thaumoctopus mimicus, capaç de fer-se passar amb èxit fins i tot per quinze espècies diferents!
Un article del número Dones i ciència ha estat escollit enguany per a l’examen de Llengua catalana i literatura de la selectivitat catalana. La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià també ha triat un text de Mètode per a la prova de grau superior.
Jorge Wagensberg (1948), doctor en Física i professor de Teoria de Processos Irreversibles a la Universitat de Barcelona, va tancar amb la seua conferència sobre els museus de la ciència el XVII Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana celebrat l'última setmana d'octubre al
«El que realment fa que la ciència progresse són les idees noves, fins i tot les falses» Karl Popper «El mètode científic no serveix per a tenir idees, sinó per a tractar-les» Jorge Wagensberg “Les mateixes idees apareixen al món no una vegada ni dues, sinó en incomptables ocasions”, escrivia
Fa uns dies el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) em va demanar que comentés un quadre de la seva col·lecció per a un programa de televisió. Vaig triar una pintura de Feliu Elias, un artista no gaire conegut que es va iniciar en el postmodernisme català amb Nonell, Mir i Casas entre altres, i que a més va ser caricaturista, editor i crític d’art.
Al setembre de 2011 es va celebrar en Ciutat del Cap, Sud-àfrica, el sisè Congrés Mundial de Centres de Ciència. Uns pocs participants vam tenir el privilegi de visitar, durant quatre dies, el parc de Welgevonden (en afrikaner: "Bé trobat").
Finalment va ocórrer. Després de trenta anys conduint cotxes de gasolina, ara ja fa més d’un any que m’he decidit per un automòbil amb motor dièsel. El meu temor era que els automatismes adquirits durant tant de temps acabaren traint-me i que arribés l’hora de l’error fatal.
Es confon ben sovint, però no és ben bé el mateix: no és el mateix comprendre una cosa que estar-hi acostumat. Per això convé, de tant en tant, revisar les nostres veritats vigents per molt tradicionals i sòlides que aquestes puguin semblar.