Tant en el cas de les grans obres –autopistes o línies d’alta velocitat ferroviària– com en els nous desenvolupaments urbanístics expansius que no responen a les necessitats reals de més habitatges, és urgent declarar el final del creixement pel creixement i abordar polítiques alternatives de vertader interès social i ambiental.

Amb motiu dels 25 anys de Mètode, Vicenç M. Rosselló recupera La cala encantada, un estudi al voltant de la ciència i cultura de la cala mediterrània, publicat a l’estiu de 2012.

Molt abans d’arribar la globalització, en temps del desarrollismo, gran part del territori espanyol que no disposava de potencial endogen per a impulsar la industrialització va trobar en el turisme de sol i platja la via del desenvolupament; especialment a la costa mediterrània i les illes.

L’onada urbanitzadora que arribà a les Illes Balears des de mitjan segle XX de la mà del turisme transformà enormement el litoral de les illes.

L'exploració de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes amb importants continuacions subaquàtiques, suggereixen la relació genètica i hidrològica entre les cales i l'endocarst.

La convergència de diversos factors és essencial en la gènesi de les cales. El carst, provocat per la dissolució de roques calcàries i responsable de la formació de la majoria de coves, n'és un destacat.

Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.

Estudi de l'evolució de la costa així com amb quines tècniques –per exemple, el tractament digital d'imatges– es poden mesurar els canvis.

Article sobre com la urbanització salvatge a les Illes Balears ha fet que els habitants prenguen consciència de la importància de preservar el litoral.

Article que argumenta la necessitat de recuperar i protegir àrees naturals del litoral valencia, i descriu les accions que ja s'han fet per a aquest fi.