Els autors es pregunten si la pèssima gestió de la pandèmia és un tema conjuntural o deriva de la mateixa naturalesa humana que ens fa confiar en un desenllaç feliç, encara que les dades ens suggerisquen el contrari.
La nova soca del coronavirus identificada al Regne Unit es diferencia d'altres per les mutacions que presenta. Ens ho explica la investigadora de FISABIO Alma Bracho.
Repassem, a través dels articles publicats en Mètode, l'actualitat d'aquests darrers dotze mesos de crisi sanitària provocada pel nou coronavirus SARS-CoV-2.
El retard de la implantació de Radar COVID ha perjudicat el funcionament i la popularització de l'ús d'aquesta aplicació per a rastrejar cadenes de contagi de COVID-19.
Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, explica per què és difícil fer bones prediccions de la pandèmia.
La nostra intel·ligència potser és l'únic recurs per a fer front a les malalties infeccioses emergents, com la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2.
Entrevista a Iñaki Comas, investigador de l'Institut de Biomedicina de València, sobre el projecte SeqCOVID per a monitorar la genòmica del nou coronavirus a Espanya.
Fernando González-Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i investigador de l’I2SysBio (UV-CSIC) i de FISABIO, considera que hem rebaixat les mesures de protecció massa aviat.
Dilluns passat Pfizer anunciava en un comunicat de premsa que la candidata a vacuna que desenvolupa contra la COVID-19 mostra una eficàcia del 90 %. Analitzem amb diverses veus expertes com interpretar informacions com aquesta.
Encara que l’ús irresponsable i indiscriminat del medi natural per part de l’ésser humà podria ser una de les causes que hi ha darrere de la recent crisi del coronavirus, a les rates penades se’ls ha situat en la diana per exercir com a reservoris naturals de patògens zoonòtics.