Una aplicació per a conservar la biodiversitat
El CIDE impulsa el projecte de ciència ciutadana Bioclima
En l’actual context climàtic és essencial disposar de dades sobre l’evolució de la biodiversitat, amb la finalitat de poder establir mesures de prevenció i desenvolupar un pla d’acció efectiu. Per a això, dins del projecte Xarxa Bioclima s’ha posat en marxa l’aplicació Bioclima, una nova plataforma on poden participar tant la comunitat científica com la ciutadania. La nova iniciativa de ciència ciutadana ha sigut desenvolupada pel Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana (GVA). L’aplicació Bioclima, segons el seu coordinador, Francesco de Bello, investigador del CSIC en el CIDE, «ajudarà a informar sobre els canvis que s’observen en els períodes en els quals les plantes típiques de la nostra regió es desenvolupen i es reprodueixen (fenologia), col·laborant d’aquesta manera en el procés d’investigació». Aquelles persones que desitgen participar poden aportar informació sobre si està la planta en procés de floració, si existeixen plagues o depredadors o si estan caient les primeres fulles, juntament amb una imatge de l’espècie per a facilitar la seua identificació. El projecte ajudarà a aportar noves dades a xarxes globals de seguiment de la biodiversitat.
«Augmentar la consciència ecològica en la ciutadania és el principal objectiu que ens hem proposat des del llançament de l’app», declara Francesco de Bello. Les dades recopilades fins ara, unes 1.500 observacions, estan disponibles en un cercador específic dins del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana, mentre que l’app de moment ha tingut unes 600 descàrregues. «La nostra idea és que l’aplicació s’utilitze com una eina pedagògica durant cursos amb estudiants, perquè coneguen les espècies més típiques de les nostres regions i es sensibilitzen en observar com canvia la seua fenologia amb el temps», expliquen els investigadors que participen en el projecte.
La iniciativa compta també amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori a través del Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal (CIEF) i Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana. L’objectiu, explica De Bello, és «comprendre i predir com respon la biodiversitat a les variacions climàtiques i als fenòmens de calfament global actuals». Segons l’investigador, la presa d’aquestes dades és una necessitat urgent donada l’emergència climàtica, encara que a la regió valenciana els sistemes de monitoratge estan actualment poc desenvolupats. «La Xarxa Bioclima facilita aquest sistema de seguiment per a la flora pròpia de molts hàbitats típics de la Comunitat Valenciana», informa l’investigador.
«La idea va començar oficialment en 2020 a través d’un projecte pilot finançat per la Fundació Biodiversitat i ha anat creixent», explica el científic. Davant la necessitat de desenvolupar aquests sistemes, els investigadors denuncien com «sovint existeix un repte per obtindre suficients fons per a continuar la investigació de manera sòlida». No obstant això, incideixen, «els fons destinats a investigació cobreixen un període màxim de quatre anys, fins i tot, en moltes ocasions, aquest termini és encara més curt». Aquest és un gran desafiament per la necessitat actual d’adquirir informació robusta de nous patrons i tendències en biodiversitat. Abans de res, l’investigador defensa «el rol dels científics en la generació i transmissió de coneixement, informant, entre altres, dels possibles desafiaments esdevenidors i, en última instància, ajudant a la presa de decisió, sempre sobre la base de l’evidència científica.»
Respecte als resultats obtinguts fins ara, s’ha observat com el nombre d’espècies varia en mitjana un 10% d’un any a un altre en la mateixa localitat de mostreig. «En alguns anys, com en 2023, aquest percentatge ha augmentat a causa de les condicions climàtiques extremes, incloent-hi un hivern i primavera molt calorosos i secs, així com un estiu amb un nombre anòmal d’onades de calor», explica De Bello. L’impacte del canvi climàtic en l’ecosistema mediterrani comença a ser visible i, segons l’investigador, «les espècies intentaran adaptar el seu període de creixement i desenvolupament a les diferents condicions climàtiques que experimentaran, o que ja estan experimentant». Per a De Bello, això pot generar desajustaments com, per exemple, una anticipació en el període de floració i fructificació d’algunes espècies. En aquest sentit, «existeix molta evidència en diverses espècies de cultius, com a ametlers i vinyes, que estan anticipant progressivament la seua floració i maduració, per exemple, amb veremes cada vegada més primerenques», explica el científic.
Quines seran les conseqüències més directes d’aquests canvis? De Bello explica que «segurament tindran repercussions en la fenologia de la xarxa de pol·linitzadors, creant un desajustament entre aquests, tan importants per als nostres cultius, i el “ritme” de les espècies». A més, el científic afegeix que «aquests canvis en els períodes de desenvolupament poden disminuir la qualitat i quantitat dels fruits i llavors». A causa de l’escassedat actual de precipitacions, els investigadors responsables del projecte argumenten que «les espècies menys adaptades a la sequera disminuiran en abundància, mentre que les de zones més seques es tornaran més freqüents, incloent-hi un augment d’espècies originàries d’altres regions geogràfiques (espècies invasores)». Les xarxes de seguiment com la Xarxa Bioclima tindran un paper clau per a verificar aquestes tendències.
