Anna Mateu

Cap de redacció de la revista Mètode.

04b-59

Nou edicions són les que complia enguany el concurs «Ciencia en Acción», i una vegada més el certamen va reunir multitud de professors, investigadors,

0

Al districte de Ciutat Vella de València, a mig camí entre les torres de Serrans i el palau de la Generalitat, s’alça el palau

0

L’any 2007 es commemorava el tercer centenari del naixement de dos dels naturalistes més importants de la història natural, Carl von Linné i el

0

© M. Lorenzo El tractament del càncer i de determinades malalties neurodegeneratives és un dels reptes

0

[caption id="attachment_1965" align="alignleft" width="200"] Diccionari d’astronomia, astrofísica i astronàutica.F. Javier Torres Ribelles.Universitat d’Alacant. Alacant, 2006. 463 pàgines.[/caption] Una recopilació lèxica sempre representa un gran esforç,

0

En una societat en què la ciència cada vegada té més incidència en el nostre dia a dia, la divulgació científica es converteix en una necessitat perquè els ciutadans puguen crear-se opinions contrastades sobre els processos que viu el nostre entorn i sobre els avenços que es van aconseguint als centres de recerca.
0

Atapuerca és actualment un dels jaciments amb restes humanes més importants d’Europa i probablement d’Euràsia. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquesta serra pròxima a Burgos conté diversos capítols de l’evolució humana, i els investigadors que hi treballen esperen conti-nuar trobant més restes en aquell enclavament.
0

José María Bermúdez de Castro (Madrid, 1952) assegura que des que va descobrir l’evolució humana a la Universitat Complutense de Madrid va tenir clara quina era la seua vocació. I així va ser com va arribar a les excavacions d’Atapuerca, a Burgos, per mà del seu mestre Emiliano Aguirre, quan el projecte acabava de nàixer.
0
Montserrat Casas

[vc_row][vc_column][vc_column_text] [caption id="attachment_1714" align="alignnone" width="1000"] Foto: Joan Miquel Ferrà Moragues[/caption] Montserrat Casas (Girona, 1955) és catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear i des de 2007

0

Considerat com el pare de l’òptica quàntica, fet que li va valer el Premi Nobel de Física l’any 2005, Roy J. Glauber ha tingut una llarga i fructífera carrera.
0