Entrevista a Cordelia Fine
Vells estereotips amb arguments nous. Així és com defineix la professora Cordelia Fine el «neurosexisme», un terme que fa referència a l’ús de la
[caption id="attachment_15356" align="aligncenter" width="1200"] Mikkel Ostergaard/ESOF2014[/caption] Anna Mateu (Copenhagen). Sobre el bosó de Higgs s’han escrit pàgines i pàgines als mitjans de comunicació, des d’abans
[caption id="attachment_15350" align="aligncenter" width="1200"] José Manuel Durão Barroso durant la cerimònia d’apertura de l’ESOF 2014. El president de la Comissió Europea va destacar la
Entrevista a Marc Augé, una de les majors figures del pensament contemporani. Les seues obres, centrades essencialment en l'anàlisi antropològica de la nostra quotidianitat, són tot un referent en ciències socials i humanes.
«Els investigadors hem de considerar la comunicació com a part de les nostres responsabilitats bàsiques»
Entrevista a Maxwell Boykoff
«Quan estudiem els defectes en la representació del canvi climàtic en els mitjans ens centrem en quins són els errors dels periodistes i editors, quan en realitat és un tema que també depèn dels científics»
Comunicar la ciència amb rigor i eficàcia continua sent un dels reptes de científics i investigadors, que veuen que en un context com l'actual és més necessari que mai fer partícip la societat del treball que es duu a terme en universitats i centres de recerca.
L’interès en el medi ambient ha anat creixent en les quatre últimes dècades fins a consolidar-se com una de
[vc_row][vc_column][vc_column_text]Michel Maffesoli (Graissessac, França – 1944) no deixa indiferent ningú. Acostumat a les polèmiques al seu país, aquest sociòleg de la postmodernitat conegut per
A finals dels anys vuitanta, Joan Francesc Mira va proposar a Antonio Ariño la possibilitat de publicar un llibre sobre les festes valencianes a
El CERN duu anys treballant per comunicar amb eficàcia el treball que realitzen els seus científics.
