Entrevista a Marc Augé, una de les majors figures del pensament contemporani. Les seues obres, centrades essencialment en l'anàlisi antropològica de la nostra quotidianitat, són tot un referent en ciències socials i humanes.
Comunicar la ciència amb rigor i eficàcia continua sent un dels reptes de científics i investigadors, que veuen que en un context com l'actual és més necessari que mai fer partícip la societat del treball que es duu a terme en universitats i centres de recerca.
L’interès en el medi ambient ha anat creixent en les quatre últimes dècades fins a consolidar-se com una de
[vc_row][vc_column][vc_column_text]Michel Maffesoli (Graissessac, França – 1944) no deixa indiferent ningú. Acostumat a les polèmiques al seu país, aquest sociòleg de la postmodernitat conegut per
A finals dels anys vuitanta, Joan Francesc Mira va proposar a Antonio Ariño la possibilitat de publicar un llibre sobre les festes valencianes a
El CERN duu anys treballant per comunicar amb eficàcia el treball que realitzen els seus científics.
Un repàs a la figura de Darwin com a icona de la biologia moderna a través de les vinyetes i gràfics.
© M. LorenzoD'esquerra a dreta, Manuel Costa, director del Jardí Botànic de la Universitat de València; José María López Piñero,
S’ha parlat molt poc en la premsa espanyola de les conseqüències d’un greu accident nuclear per a l’entorn natural. L’argument que més es va repetir fou el de les alternatives energètiques.