L’artista Aurora Valero exposa la seua obra dedicada al cosmos a l’Institut de Sistemes Espacials de la Universitat de Stuttgart. La idea de la mostra parteix de la seua col·laboració en el número 92 de Mètode, L’univers violent.
L’investigador i oncòleg Siddharta Mukherjee ha aconseguit de nou que un assaig d’alta divulgació siga un èxit. A El gen ens acosta a la història «de la normalitat abans que esdevingui una cosa maligna».
El catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València ha estat l’encarregat d’obrir el curs 2017-2018 d'aquesta institució amb una lliçó magistral dedicada a les «Malalties infeccioses, la història de la humanitat i els actuals canvis climàtic i global».
Maria Blasco dirigeix des de 2011 el CNIO, on també lidera el grup de telòmers i telomerasa. Els telòmers són una mena de caputxons que protegeixen els extrems dels cromosomes i que s’acurten a mesura que la cèl·lula acumula divisions.
El llibre aporta context lligant la ciència que es feia a les circumstàncies polítiques i socials de l’època. De fet, la Royal Society va atorgar-li el premi al millor llibre de ciència en 2016.
Mètode va dedicar el número 88 a reflexionar sobre comunicació i salut: entre d’altres, es van tractar temes com les campanyes de salut públiques o les malalties estigmatitzades socialment.
El documental que acaba de presentar Patty Bonet permet a l’espectador posar-se en la seua pell –o millor dit, en els seus ulls– ja que les imatges que apareixen reflecteixen la discapacitat visual d’una persona amb albinisme de tipus OCA4.
Una bona comunicació és fonamental en la promoció i manteniment de la salut, tant individual com col·lectiva. Malgrat la gran quantitat d’informació accessible que hi ha actualment, encara persisteixen concepcions errònies en temes fonamentals com les vacunes o la prevenció i el tractament de determinades malalties greus i cròniques com el càncer o la sida.
«Quan parlem de temes mèdics amb la gent cal emprar un llenguatge diferent, sense banalitzar-lo»
Entrevista a Maurizio Gotti
Entrevista a Maurizio Gotti, lingüista de la Universitat de Bèrgam (Itàlia) i investigador en discurs especialitzat.
Informar sobre investigació biomèdica no és una tasca senzilla. D’una banda, els equips d’investigació han de ser capaços d’explicar els seus resultats de manera