Vacunes contra la COVID-19: mantenir la cautela

Analitzem l'anunci realitzat per Pfizer aquesta setmana amb diverses veus expertes

covid 19 vaccine

Dilluns passat Pfizer anunciava en un comunicat de premsa que la candidata a vacuna que desenvolupen, junt amb BioNTech, contra la COVID-19 mostra una eficàcia del 90 % una setmana després de ser administrada la segona dosi. Segons la nota, s’han avaluat 94 casos infectats en compte dels 62 que, com a mínim, s’havien establert en un principi per a aquesta anàlisi a meitat assaig. L’estudi, actualment en fase III i en què participen 43.538 voluntaris, continua obert fins que s’arribe als 164 casos confirmats de COVID-19 per a fer l’anàlisi final. Aquesta informació, però, que va ser rebuda amb eufòria per les borses de tot arreu, es limita a la nota de premsa de la companyia i encara no s’han publicat les dades que permetran la seua anàlisi per part de la comunitat científica.

A mesura que ha anat passant la setmana hem sabut que el mateix dilluns Albert Bourla, directiu de Pfizer, havia venut més de la meitat de les seues accions en l’empresa amb grans beneficis. També aquests dies s’ha tancat la compra inicial de 200 milions de dosis d’aquesta vacuna per part de la Unió Europea amb opció d’ampliar a 100 milions de dosis més. Altres laboratoris que treballen en vacunes contra la COVID-19 també han llançat igualment nous comunicats de premsa. Així, Moderna ha anunciat que ja ha tancat l’acumulació de casos necessària per a una anàlisi provisional en fase III i que tindran resultats probablement abans que acabe el mes. Des del Centre Gamaleya i el Fons d’Inversió Directa de Rússia han afirmat, també sense publicar dades, que la vacuna Sputnik V mostra un 92 % d’eficàcia en l’assaig que estan duent a terme.

Fernando González-Candelas: «Des d’un punt de vista científic, l’anunci de Pfizer no ha estat referendat per informació amb dades. Tota la comunitat científica està esperant l’anàlisi amb dades per poder-les contrastar»

Com s’han d’interpretar comunicats com el de Pfizer i BioNTech, capaços de provocar tal quantitat de reaccions? «Ens estem acostumant massa a anunciar els resultats científics per roda de premsa. Haurien de publicar-se primer les dades validades. Ara ens donen la notícia abans que veiem els resultats, no sabem quines són les dades» explica Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i de la Universitat Oberta de Catalunya. Macip continua: «Una dada important que no ens han donat encara és la protecció per edats. Això és important saber-ho. I quina protecció dona aquesta vacuna, durant quant de temps?». Fernando González-Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València i investigador de l’I2SysBio (UV-CSIC) i FISABIO, hi coincideix: «Des d’un punt de vista científic, és un anunci que no ha estat referendat per informació amb dades. Tota la comunitat científica està esperant l’anàlisi amb dades per poder-les contrastar. En aquest sentit, la informació de la nota de premsa és completament insuficient per tal d’avaluar-lo». Tots dos destaquen que es tracta d’una vacuna molt nova i que, en cas de confirmar-se les dades, seria positiu. María Garcés-Sánchez, pediatra i membre del Comité Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), hi està d’acord: «És un assaig ampli amb una quantitat de pacients significativa. Si fos com diu el comunicat, seria una de les millors notícies perquè estem parlant d’una vacuna completament nova, d’ARN missatger».

Vacunes des de noves aproximacions

Les vacunes, insisteixen els especialistes, són dels fàrmacs més segurs. / Gustavo Fringe-Pexels

María Garcés-Sánchez explicava en un article publicat recentment a Mètode les diverses aproximacions emprades amb les candidates a vacunes contra la COVID-19 que s’estan assajant en diverses fases actualment. La vacuna de Pfizer i BioNTech, com la de Moderna, es basen en l’ARN missatger. «És una vacuna en què s’introdueix un fragment de material hereditari del virus per tal de fer-lo arribar a l’interior de les cèl·lules de la persona vacunada i són aquestes les que s’encarreguen de sintetitzar una proteïna que normalment sintetitza el virus, com si aquesta persona estigués infectada, de tal manera que enceta una resposta immunitària que és molt semblant  a com seria enfront de la infecció» explica Fernando González-Candelas. Per a María Garcés-Sánchez aquest abordatge podria revolucionar el món de les vacunes: «Imagina’t… qualsevol patogen, víric o bacterià, té un genoma del qual tu pots traure específicament la seqüència de les proteïnes de les quals t’interessa generar anticossos que bloquegen la malaltia, i amb una tecnologia que és relativament “senzilla” i de ràpida producció perquè no cal cultivar ni el virus ni el bacteri… estaràs pegant-li la volta per complet al món de la vacunologia». «Això és molt revolucionari perquè fins ara no hi ha hagut una vacuna produïda massivament amb ARN» constata Salvador Macip. I afegeix: «Hi ha tres o quatre models nous en estudi, vacunes molt noves que ara han rebut l’empenta final. És important pensar que de cara al futur tenim una tecnologia disponible que no teníem. Abans, si havíem de fer una vacuna nova, la fèiem com sempre. Ara, en canvi, tindrem tres o quatre camins nous per a fer vacunes».

María Garcés-Sánchez: «Si fos com diu el comunicat, seria una de les millors notícies perquè estem parlant d’una vacuna completament nova, d’ARN missatger»

Un dels problemes que presenta aquesta vacuna és que l’ARN es degrada molt fàcilment i la conservació de les dosis a -80° pot fer menys atractiva aquesta opció. «La vacunació, quan es tracta de -80° sempre ha tingut dificultats d’accés al nostre país, bàsicament perquè en les cadenes de fred dels ambulatoris no està previst un congelador així. Ara estem en una situació totalment distinta pel que caldrà modificar l’estructura dels centres per a poder emmagatzemar vacunes» comenta María Garcés-Sánchez. Altres candidates, desenvolupades a partir d’aproximacions diferents, no tindran aquesta dificultat i això podria fer que arribaren on aquesta o altres semblants no ho facen. A Espanya s’estan desenvolupant també diversos assajos amb vacunes que continuen malgrat l’escàs finançament: «La inversió que es fa a Espanya en aquests moments és ridícula i dur endavant un assaig clínic requereix una inversió econòmica altíssima. Em preocupa que productes preclínics com els que tenim ara no disposen de suficient finançament per al seu desenvolupament» lamenta María Garcés-Sánchez. El que sembla prou clar per a tots tres és que al llarg del pròxim any no parlarem tant de la vacuna com de les vacunes, en plural.

2021 serà l’any de les vacunes

L’escenari que es plantegen els especialistes al llarg de l’any vinent és el de diverses vacunes aprovades que ens permetran no dependre d’un sol producte. «Potser unes funcionaran millor que altres en certes parts de la població, unes altres seran més fàcils de distribuir, etc., i la suma de totes farà que puguem cobrir tota la gent que s’ha de vacunar per a aconseguir la immunitat de grup» aventura Salvador Macip. El cost de les vacunes i, per tant, l’accés a aquestes, és una qüestió que preocupa. L’investigador constata que totes les dosis haurien de ser gratuïtes per a l’usuari de manera que tothom puga accedir-hi. «Però què passarà a alguns llocs d’Àfrica i d’Àsia?» es pregunta. També María Garcés-Sánchez mostra inquietud: «Em preocupa molt com marcaran els preus perquè han de ser assequibles per a tot el món».

Malgrat que disposem de vacunes, els especialistes coincideixen que la immunització no serà ràpida sinó que avançarà de manera progressiva i caldrà seguir mantenint durant bastant temps les mesures d’higiene i distància social. / Clovis Wood-Unsplash

Un panorama amb diverses vacunes i comunicats de premsa per tot arreu com el que estem veient aquests dies contribuirà al fet que la gent es vacune? En el darrer baròmetre del CIS un 43,8 % de les persones enquestades no es posaria la vacuna de manera immediata. En l’enquesta «Monitorització del comportament i les actituds de la població relacionades amb la COVID-19 a Espanya (COSMO-SPAIN): Estudi OMS» que coordina l’Institut de Salut Carlos III, el percentatge de persones disposades a posar-se la vacuna va baixar del 70 % en juliol al 43 % en el mes de setembre. I si ens hem de vacunar cada any? «Ja sabem el que això implica, que la cobertura vacunal es redueix molt, sobretot en alguns col·lectius. Això és un problema per la qual cosa hem de pensar que açò no s’acaba en tindre vacunes efectives» assenyala Fernando-González Candelas. Aquest punt és important perquè els especialistes coincideixen en la idea que la immunització no serà ràpida sinó que avançarà de manera progressiva i caldrà seguir mantenint durant bastant temps les mesures d’higiene i distància social.

Des de la seua experiència com a pediatra, María Garcés-Sánchez apunta: «Pense que hi haurà un grup que dirà que no a tot: negacionistes del virus, de les vacunes… però, per altra banda, hi haurà un grup important de la població que estarà dins del que seria la corba normal, que sí que voldrà la vacuna pel fet de tindre alguna cosa que la protegisca en una situació de temor i per sentir que s’allibera d’aquest context en què estem completament tancats sense veure una eixida». I afegeix: «Jo no veig cap factor que em faça dubtar i si a nosaltres, com personal sanitari, ens vacunen, la població voldrà la vacuna».

Salvador Macip: «Les vacunes són fàrmacs molt segurs, dels que donen menys complicacions. I aquest és un missatge que hem de transmetre»

Salvador Macip considera que si tenim vacunes, però ningú se les posa, no serveixen per a res. Per tant, proposa començar ja a informar ja a la ciutadania per tal de vèncer possibles recels: «Les vacunes són fàrmacs molt segurs, dels que donen menys complicacions. Normalment la vacuna només dona problemes puntuals i mínims. I és un missatge que hem de transmetre. Si les vacunes han passat tots els protocols, seran segures. Per tant, hem de començar aquesta campanya de comunicació i a lluitar contra tota la desinformació dels antivacunes que estan aprofitant aquest moment per a intentar convèncer la gent de les seues idees i sobretot, vèncer aquesta idea de la velocitat amb què s’han desenvolupat perquè s’ha fet ràpid, però s’ha fet bé».

Crítiques a la comunicació de la pandèmia

El que queda clar és que la gestió de la comunicació de les vacunes en particular i de la pandèmia en general és millorable i caldria que no estigués tan marcada per interessos de caràcter polític i econòmic. Hi ha massa confusió? «Pense que estem desaprofitant una oportunitat per a ser més divulgatius perquè les dades que van apareixent o tenen un nivell molt elevat perquè la gent les puga entendre bé o tan baix que el que es fan és confondre» reflexiona María Garcés-Sánchez.

Fernando González-Candelas apunta un altre tema. Durant la pandèmia, s’han multiplicat les veus i els articles científics sobre la COVID-19. També els preprints, manuscrits acadèmics que, abans de passar per l’avaluació d’experts que requereix la publicació científica, es pugen a servidors temàtics per tal de donar-los difusió i debatre idees. El problema és que amb la crisi sanitària aquests preprints han arribat en major nombre als mitjans de comunicació i a la ciutadania. Si no s’aclareix que aquests coneixements no estan provats i consolidats sinó encara en curs, sense revisar ni confirmar, poden contribuir a la confusió. «Qualsevol persona pot pujar un article científic a un servidor de preprints i fer una nota de premsa. I hi ha preprints que han estat molt comentats en premsa i que després no s’han publicat. Això és molt perillós» manifesta Fernando González-Candelas.

Per al metge i investigador Salvador Macip, la comunicació de la pandèmia durant l’estiu va produir confusió i això va fer que la gent s’hi relaxés en les mesures de protecció contra el virus.  / Anna Shvets-Pexels

També les ingerències polítiques dificulten el funcionament científic. Ho hem vist a Rússia o als Estats Units on l’anterior president Donald Trump pressionava per a tenir una vacuna per a abans de les eleccions. «El problema no és només dels governs ni dels periodistes sinó que és molt transversal» assenyala Salvador Macip. I continua: «Com dèiem, una companyia farmacèutica no pot anunciar el resultat d’un assaig important, com aquest, a meitat estudi i sense presentar les dades. Això va en contra de tots els principis de comunicació científica. Tu presentes els resultats quan pots ensenyar les dades, no llances la nota de premsa sense mostrar les dades perquè aleshores no hi ha transparència».

Macip pensa que tenim un obstacle des del principi: «La comunicació ha sigut molt dolenta, a molts llocs, a Espanya, a tot arreu, des del primer dia, a tots els nivells. No pots tenir una roda de premsa que quan s’acaba no saps què t’han dit ni saps què has de fer…». El metge i investigador assenyala l’estiu, en el pas cap a la nova normalitat, com un moment clau en què calia haver millorat la informació disponible: «Va ser molt confús i va fer que la gent s’hi relaxés. I els problemes que vam tenir a l’estiu són la base d’aquesta segona onada que estem veient ara. Espanya l’ha vista abans perquè, part del problema, va ser que no es va comunicar bé que s’havia de seguir la vigilància». En aquest context sembla necessari seguir reflexionant per a evitar tornar a caure en errors que s’han arrossegat al llarg d’aquesta pandèmia o «fins i tot, de cara a la següent» conclou.

© Mètode 2020
Periodista. Revista Mètode.