Per què els escorpins «se suïciden» quan es veuen envoltats per foc?
Pregunta enviada per Víctor Marqués (València). ALBERT MASÓ respon:
Neguem la major. Més que contestar la pregunta, el que farem és explicar la falsedat de la premissa que porta implícita la pregunta. És a dir, que ha de quedar clar que els escorpins no se suïciden, ni quan es veuen envoltats per foc ni en cap altra circumstància estressant, com podria ser la manca d’oxigen.
Tot ve de l’antiga «llegenda urbana» (o rural) que diu que quan un escorpí es veu en perill, com ara si se l’envolta amb foc, per tal d’evitar sofrir se suïcida picant-se amb el seu propi agulló. Això es basa en observacions reals però mal interpretades.
Cal saber que els escorpins són animals poiquiloterms, és a dir, de temperatura variable. Significa que no poden regular la seva temperatura, de manera que aquesta depèn de la de l’entorn. És per això que si es troba rodejat de foc, el seu cos s’escalfa i es deshidrata ràpidament, la qual cosa provoca espasmes frenètics i contraccions de la «cua». Veient un d’aquests moviments pot semblar que es piqui. Tanmateix, el que passa és que l’elevació de la temperatura provoca la desnaturalització i fins i tot la coagulació de les proteïnes de l’interior, procés que es fa irreversible per sobre dels 60 o 65º C, produint convulsions, que el cos s’arquegi i finalment la mort. També pot ser que, segons com sigui el foc, es produeixi una columna d’aire calent ascendent que li dificulti la respiració i l’ofegui.
Dit això, hem de tenir en compte que l’agulló no pot travessar la dura closca (esquelet extern) que protegeix l’escorpí. I per si fos poc, en cas d’una improbable picada accidental entre els segments, cal aclarir que l’escorpí és immune al seu propi verí.
Finalment, perquè un animal «decideixi» suïcidar-se ha de tenir una intel·ligència i una capacitat de raonament que poques espècies posseeixen. En canvi, parlant en general, un dels comportaments més arrelats en el món animal és l’instint de supervivència. De fet, la pròpia qualificació de «suïcidi» és força antropocèntrica, de difícil aplicació als animals, i menys als invertebrats.
Albert Masó. Bióleg, escriptor, professor i fotógraf de la natura (Barcelona).