FERNANDO SAPIÑA respon:
En la nostra vida diària tenim contacte bàsicament amb un alcohol: l’etanol. És el líquid que emprem com a desinfectant de ferides, donades les seues propietats antisèptiques. I, a més, consumim begudes que contenen aquesta substància, com és el cas de les drogues recreatives.
En les begudes alcohòliques, l’etanol apareix per fermentació del sucre per rents. Ara bé, com el rent no pot viure si la concentració d’etanol és elevada, per fermentació obtenim dissolucions d’un grau alcohòlic màxim del 16%: les begudes de major graduació s’obtenen per destil·lació de líquids produïts per fermentacions.
La nostra capacitat per a metabolitzar alcohols la varen desenvolupar fa milions d’anys uns mamífers antecessors nostres per fer front a l’etanol i les quantitats molt menors de metanol que contenen naturalment els aliments (bàsicament, les fruites madures) o que són produïdes pels bacteris en el nostre tracte digestiu. I aquesta capacitat ha fet possible que puguem consumir etanol en begudes alcohòliques com el vi o el brandi.
Un altre alcohol amb el qual podem tenir contacte és el metanol, l’alcohol de cremar. Es coneix amb aquest nom perquè crema molt bé en fogons no pressuritzats, molt simples, i emprats per aquesta raó per gent que passa molt de temps a la natura. El nostre metabolisme pot fer front a les petites quantitats ingerides o generades de metanol sense efectes sobre el nostre organisme. El problema apareix quan alguna persona consumeix quantitats significatives de metanol: aquest producte acaba transformant-se en àcid fòrmic, que metabolitzem molt lentament. L’àcid fòrmic s’acumula al seu organisme i finalment arriba a nivells tòxics.
L’etanol i el metanol són molt similars en aparença i en olor i, per tant, no es pot saber, en ingerir una beguda alcohòlica, si conté quantitats perilloses de metanol, bé per adulteració, bé per una destil·lació de baixa qualitat. A més, els efectes inicials són semblants. Però, entre 10 i 30 hores després de la ingestió del metanol, apareixen els símptomes causats pels nivells tòxics d’àcid fòrmic i formiats: visió borrosa, pèrdua total de visió, acidosi, i si la dosi és prou elevada, mort per fallada respiratòria.
Fernando Sapiña és professor i investigador del Departament de Química Inorgànica i de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València.
